The enD

Si fóra un personatge d'una pel.lícula americana en aquests moments portaria una caixa de cartró baix del braç amb un cactus, uns portafolis, la foto de la meua somrient família i alguna coseta més... però com que no és ficció nord-americana sinó realitat, simplement m'enduc uns quants paperots i un calaix ple de records i experiències.

No estic trista, com sempre dic i avui ho reitere, els canvis són bons, malgrat que més que un canvi era "crònica d'una mort anunciada".

A partir d'avui tindré temps per experimentar noves sensacions, per trobar-me, temps per cercar nous camins, noves metes, temps per passar la pàgina, fi d'aquest capítol, porta tancada del passat.

A alguns vos trobaré a faltar...malgrat que vos duré en el cor i en l'agenda telefònica. Gairebé sis anys de viure conjuntament, de rialles, de disgusts, la lluita diària, de telèfons que no paren de sonar, jornades interminables..., gràcies a aquells que dia a dia m'han ajudat a formar-me , pràcticament he crescut amb vosaltres, i no sols laboralment. Temps llunyans ja, de la noieta de poble que caigué per casualitat en la "city", he après, he canviat molt.

Sí, avui m'han acomiadat, però estic feliç, m'espera un estiu interminable i apassionant com els d'abans, m'esperen les platges i el sol del sud, pense gaudir al màxim de tot (i amb tu), fer la salvatge, oblidar-me de tot i com ja he dit alguna vegada, en setembre tornar a l'escola.

avui comence a VoLar...(punxa'm)

tres en un...

Un perSonatGe

serge gainsbourg (punxa'm)

Un canÇó

je t'aime moi non plus (punxa'm)

Una pEl·lícUla
(punxa'm)

...i la sorprén ?

     ....Ve per darrere  i la sorprén, ella  metrestant l'espera, està asseguda a la seua butaca preferida amb el portàtil en la faldilla absorta amb la seua música, les seues coses...i la sorprén, la sorprén amb un bes dolçet en el bescoll... la pell de tot el cos se li posa de gallina, tanca els ulls i s'imagina el que vindrà després...la seua pell, les seues carícies, sap que no es podrà resistir, sap que li llevarà el vestit, els talons....els accessoris, malgrat que han quedat per a sopar amb uns amics en un restaurant del centre, un dels seus preferits, no podrán estar-se'n... i es tornarà a dutxar, i es tornarà a arreglar per l'ocasió.

Arribaran tard, però somrients i amb els cabells un poc més desfets de l'habitual.

I s'imagina per un instant com el seu cos canvia d'estat, s'obri a l'intercanvi de fluids, als crits continguts, als besos apassionats, a la recerca del plaer més intens...

I la sorprén, la sorprén perquè són més de les dotze de la nit, i encara no ha arribat..

Es sorprén dormida damunt de la pantalla negra de l'ordinador, amb la màscara dels ulls correguda, el vestit arrugat, els peus unflats per les sabates....

llavors es posa el vestit de nit, el de dormir i s'abandona al món del somnis mentre una llàgrima li recorre la seua galta dreta, ha caigut un altre cop en el parany dels somnis impossibles.

...umm

punxa per vore'l

How was I to know that this was always only just a little game to you?

All the time I felt you gave your heart I thought that I would do the same for you,

Tell the truth I think I should have seen it coming from a mile away,

When the words you say are,

“Baby I’m a fool who thinks it’s cool to fall in love”

If I gave a thought to fascination I would know it wasn’t right to care,

Logic doesn’t seem to mind that I am fascinated by the love affair,

Still my heart would benefit from a little tenderness from time to time, but never mind,

Cos Baby I’m a fool who thinks it’s cool to fall in love,

Baby I should hold on just a moment and be sure it’s not for vanity,

Look me in the eye and tell me love is never based upon insanity,

Even when my heart is beating hurry up the moment’s fleeting,

Kiss me now,

Don’t ask me how,

Cos Baby I’m a fool who thinks it’s cool to fall,

Baby I’m a fool who thinks it’s cool to fall,

And I would never tell if you became a fool and fell in Love


més de Melody.. (punxa'm)

ELLA

blanca de pell, pèl-roja de naixement, cara redona, rostre impol·lut, ulls de mirada alegre, somriure perenne, amb ganes de gaudir de la vida i per damunt de tot fer-la gaudir als altres, lluitadora constant pels seus, treballadora i ballarina incansable, mestra de la cuina... i tantes altres aptituds que la fan única en tot el món.

deia que no anava a veure'm major, quan jo encara no havia eixit de la seua panxa i ara passades algunes dècades, encara em mira com si fóra una xiqueta... com no pot ser d'altra manera.

sempre la tinc en la boca, en la ment i en el cor a cada instant.

avuí compleixes anys, moltes felicitats, segueixes estant magnífica, no se't noten el "vint anys" que has complit.

t'estimo, t'estime, t'estim.

p.s.: sé que avui no ho llegiràs, la xarxa no et té corpresa com a mi, ara t'ho imprimisc i t'ho duc.

Estimada "cantaora":

jo que sóc resident en aquesta ciutat que tant m'agrada, tot i que no he nascut ací, t'escric aquesta carta per comunicar-te que no t'entestes de fer Blasco Ibañez fins al mar, no et preocupes més per aquest tema.

Avui l'orbea, mishima i jo hem anat des de l'epicentre de la ciutat fins la platja del cabanyal, hem arribat sense cap tipus de problema, el carril bici creua el cabanyal portant-te directament fins la sorra i conseqüentment fins l'aigua del meu estimat Mediterrani. Ha sigut el primer bany de l'any, ja en tenia ganes ja...i tot i que no són les aigües de la meua Marina, ja m'està bé. No ha vingut la premsa del cor, bé, ja saps que no em diuen Ana ni sóc biologa ni surt a la televisió (ni ganes), però ha sigut un bon primer bany.

Així que et propose una inversió alternativa i molt menys costosa econòmicament parlant, fes-nos més carrils bicis!, el problema no és arribar a la platja, el problema és tornar, aquells que no vivim en la zona de Blasco Ibañez, Aragó... també volem arribar-hi amb la bici fins a casa, sense posar en perill la nostra vida per la calçada i el trànsit de la ciutat, i sense ànim tampoc de molestar els vianants de les voreres.

atentament (o no) noséqui.

ex

Recordar, pensar en el passat, tornar a reviure sensacions que ja has viscut, recordar amb qui reies, amb qui ploraves....tornar al passat, (no m'agrada) recordar qui no et volia, qui no t'ha estimat mai (i ja estima un altre/a), qui et va estimar moltíssim ( i tu no gens), qui et féu passar el millor diumenge, el millor cinema, el millor concert, el millor dinar, el millor sopar, la millor borratxera, el millor..... qui et feia sentir una princes@ de conte, qui l'andròmina de l'andana......(no m'agrada).

Cada moment que vius és millor que l'anterior, perquè és el que estàs vivint, i la resta, tot allò d'abans el que t'ha fet com ara ets.

Hi ha infinitat de records, tots els que ens podem imaginar, tant els somniats com els reals. Tots aquells/es que han passat pel nostre cor, pel nostre llit o simplement pel nostre cap.

Segurament no els oblidarem del tot, sempre estaran en algun raconet del nostre cervell, intentant que els recordem per a no passar per sempre al calaix dels oblidats.

no cal oblidar del tot, ni recordar-ho sovint tampoc.

 escolta'm