Cal suposar que després d'un canvi (no parle del climátic, és clar) sempre hi ha amagada alguna cosa millor, a mig camí entre la felicitat i l'esperança.
Suposem que senzillament el fet d'experimentar un canvi, fa que el nostre cos, una vegada passat el període de por al canvi i la incertesa de no saber on ens durà tot plegat, segregue unes substàncies en la ment, que ens provoquen una sensació de millora general, transmetent il.lusió,(imatge o representació enganyosa de la realitat provocada per la imaginació o per una interpretació errònia), fantasia, miratge... i ens donen forçes per continuar.
però tot açò, només és un supòsit....
