le ballon rouge

nit semiesteleda,

nuvols a l'aguaït,

passeig nocturn,

els fanals la miren,

sent el flaire de la primavera,

les terrasses s'omplin de gent,

les seues orelles de swing,

recoda a Pascal i el seu globus

i llavors tornen els somnis

les esperances perdudes...

de sobte somriu,

recorda, i pensa que

... com Pascal si algu

explota el seu somni,

vindran d'altres que la faran volar....

"Mi luna está girando veloz..."(sidonie)

deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat, 

imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon, 

el present està aturat, 

no es mou,

jo sí.

els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,

falta poc per a que tot començe a moure's, 

surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara, 

i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui. 

la forma bella

                                                                      (des del micalet)

Quizás la encuentre de nuevo en los iconos, a veces la encuentro en una naturaleza muerta, y todo ello me ayuda a ver cómo algo ha encontrado su forma, pero también que puedo encontrarla en utensilios de la vida cotidiana, en la literatura o en piezas musicales.

Peter Zumthor "Atmósferas"