...i ara que ve l'estiu

ja pense en tu,

en la teua olor,

els teus colors,

les rialles a la fresca,

deleitar-te mos a mos,

passetjar-te 

gaudir-te

i et sent de nou.

 ara que ve l'estiu

torne a tu,

com abans...

noséqui torna a la marina. bon estiu a tothom!!!!

paradise again

un any més torne a tu,

pot ser lo nostre és per a sempre.

no passa un estiu sense veure't.

m'encises,

esta vegada ha segut més breu,

però no menys intens.

un plaer pels meus sentits,

pels sentiments,

pel cos,

les teues aigües,

 torne al paradis.

                                                                                                     ...tornaré. (punxa'm)

...tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a beure, tornaràs a viure, tornaré a tremolar...

l@ nombre primer

"Els nombres primers són divisibles només per 1 i per ells mateixos. Estan al seu lloc en l'infinita sèrie de nombres naturals, esclafats com tots entre dos, però un pas enllà respecte als altres. Són nombres sospitosos i solitaris." Paolo Giordano, La soledat dels nombres primers

Sempre havia pensat que les vacances són un bon moment per compartir, per passar moments inoblidables amb la gent que estimes i després recordar-los amb un somriure en la cara... 

Avui el sol baixa més lentament que mai i el cel s'ha tornat taronja, un taronja-roig que li dóna al horitzó un to de melangia, sona una cançó de Jim Morrison versionada en la radio per un grup que no coneix. el camí de tornada se'l sap de sobres, són tants els viatges d'anada i tornada que gairebé el cotxe el podria fer tot sol. Torna sense ganes, voldria continuar pel món...és incansable, com alguns petons.

De sobte l'ix un somriure, ampli i sincer, acaba de recordar el seu pas per terres desconegudes no fa massa dies....aquest any ha decidit no compartir la seua escapada. 

Volia records individuals, personals, íntims, particulars, el plaer de gaudir de la soletat, passejar pels parcs plens de gent en els que era impossible trobar-se algun conegut, escarbar en les botigues de música impregnant-se del seu esperit (com una ionquimusic), dansar sota el ritme d'un swing en un templet envoltat de verdor, devorar un llibre mentres es pren un vinet en un placeta encisadora, assaborir l'escència de les ciutats per descobrir i deixar-se perdre per cada carrer, caminar sense destí només guiada per la casualitat i la sorpresa.

Comprovar que els sopars romàntics d'un, també són viables, alguna que altra delicatessen, bona música francesa en el tocadiscs, una cervesa amb un toc de tequila... de postres un cigarret i un bon llibre.

L'experiència de fer-se entendre, d'intentar entendre als altres, perquè malgrat els seus coneiximents bàsics, fer-se entendre sempre costa i en una llengua que no és la teua, més encara.

Hi ha qui pensa que és un manera de fugir... no és el cas, encara que de vegades li agradaria fugir de certes coses, ja sap que algunes no desapareixen per molt lluny que vages i per molt depressa que corregues.

I així entre records i pensaments arriba un altre cop a casa, el somriure se li ha apagat, desfer la maleta mai serà divertit. Sap que el balanç final és positiu, escala castissa inclosa, i això la farà somriure més d'un cop, pensa que ha fet bé i que si fora ara, repetiria.

....un viatge com cal té la seua banda sonora...

voyage voyage

Kavafis deia que l'important era el camí, que fora llarg i ple d'aventures, de coneixences, que el destí era secundari, i així és i així espere.
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!

"Voyage, voyage, eternellemet 
nuages en marecages"

tornaré?

"Quan va arribar no sabia si era el que realment havia desitjat durant tant de temps, les seues expectatives envers la vida havien sigut molt diferents des del principi, però l'atzar l'havia dut fins aquest magnífic indret. Un paisatge meravellós, enmig de la natura, al costat de la mar, aigües transparents, olors marines que s'ensumaven perfectament, silenci.

la vida en la ciutat s'havia fet dura últimament, no trobava el seu lloc, sense treball, sense ningú amb qui dormir, els amics estàvem, sí, però com sempre en els seus món particulars. El pis de lloguer esta fet una ruïna, havia de fugir d'allí urgentement.... així que en un no res es trobà sense pis, sense treball, esmaperduda per seguir en aquesta societat que mesura a la gent pel nombre d'amics que un té en el facebook.

Ella ja havia estat allí feia uns anys, de viatge amb un noi amb el que sortia en aquells temps. Però des del primer moment que va trepitjar aquella sorra, i en el camí de tornada amb la "zodiac", sabia que tornaria. Mentre les gotes d'aigua salada l'esquitxaven en la cara, li va  vindre un calfred i una sensació estranya, s'havia deixat quelcom, una part d'ella s'havia quedat en aquell lloc, no sabia ben bé què.

I en aquells moments d'indecisió... ho va tenir molt clar, havia de tornar-hi, ara era el moment.Va agafar la motxilla, quatre records, un parell de somnis, una llibreta per escriure i recordar cada detall i va començar el viatge.

Un viatge sense tornada.

Porta uns anys vivint ací, sense les comoditats d'una casa, sense les condicions que avui en dia pensem que són imprescindibles, sense llum, sense cobertura.... completament a disposició de la natura, en la seua cova... li agrada, i no vol canviar-ho.

Només, de tant en tant, allà per l'agost quan els turistes van a visitar aquesta impressionant cala del cap de gata, li vénen a la ment els plaers del benestar, els cinemes, els teatres.... però de seguida s'esfumen del seu cap i continua somrient feliç venent polseretes i collarets als seus visitants."

p.s: des de cap de gata (Cala San Pedro), estirada damunt la sorra i amb els peus banyats per les ones.... és com estar en el cel, tornaré? (punxa'm)

refugi per a l'ànima

Fa anys, vaig descobrir un lloc, perdut en una vall preciosa, per a desconectar-me, refugiar-me i oblidar-me per uns dies de la monotonia, la ciutat, els sorolls, del telèfon... on carregar les piles, i tornar a casa amb energia positiva.

Aquest cap de setmana he estat allí, com sempre he tornat amb eixa bona energia, el contacte amb la natura, el bon menjar cassolà, la festa popular (hem plantat un xop), la música al carrer, les rialles i més rialles... i sobretot envoltada de molt bona gent.

Moltes gràcies per tot, com sempre ha estat un plaer.












P.s:  (sóc afortunat@, però ho diré fluixet, no espanti la sort que viatja a prop meu)

Viatjar Somniant o Somniar Viatjant?

Situada estratègicament al centre del mar Mediterrani occidental, Sardenya ha estat sempre un port obligatori per a tots els navegants que anaven d'un costat i de l'altre del Mediterrani cercant matèries primeres i noves rutes comercials.

No tinc ninguna intenció de fer rutes comercials ni de cercar matèries primeres....de moment, i sé que és prompte per pensar en les vacances de l'estiu...però se m'ha passat pel cap, tal vegada per un vol barat de la xarxa...?, de viatjar aquest estiu a Sardenya. Malgrat que tenia fixats destinacions diferents per al pròxim viatge com Istambul, les illes Gregues, Berlín...

Aleshores m'he posat a buscar informació sobre aquesta illa... i m'he sorprès, perquè llegint webs de viatges, blocs, comentaris....he descobert una illa que no coneixia, que té una gastronomia encomiable, uns paisatges meravellosos....m'he imaginat amb un cotxe de lloguer creuant l'illa de cap a cap, amb un equipatge mínim, l'estiu, la calor, el sol, les platges verges, bon menjar i... m'ha semblant tant desitjable, que m'han agafat unes ganes boges de fer-me la motxilla i volar fins allí. Tal vegada tot quede en un somni de viatge o qui sap... en un viatge de somni.

Véns? o viatgem amb la ment?