bienvenue

darrere l'alegria dubtosa, i la eufòria desmesurada, sempre hi ha un fons trist, on guardem i amaguem les nostres misèries, pors, inseguritats, decisions per prendre...

però tot i així, la reben amb els braços oberts vinga d'on vinga, siga real o fícticia.

normalment és instant, fugaç, breu, rarament ve per a quedar-se, però el plaer de rebre-la sempre carrega les piles de la felicitat i ens ajuda a seguir endavant. Bienvenue!!

¿Donde estas yolanda?

"te busque, te busque yolanda, y no estas, y no estas yolanda...."

ens passem la vida buscant, rebuscant, cercant, recercant la nostra "yoland@". hores i hores de converses, deliberacions, conclusions imaginaries, estrategies de conquesta, deduccions errònees de comportaments... i al cap i al a fi.... sabem de sobres, que si les coses no són fàcils, sinó flueixen, no paguen la pena...i has de deixar-les passar....

obtaré per fluir més, i pensar menys.....la pregunta és, la meua "yoland@" voldrà fluir amb mi?

"Es tarden de 2 a 3 segons en descobrir algú especial,

 una mirada, 

en un gest, 

un frec 

i pot ser tota una vida en adonar-se'n."

                                                                               noséqui

                          (dedicat a algu que viu un moment especial, gaudeix-ho)

la trobarà?

Era un lloc rebuscat on quedaren, les indicacions del google maps no eren massa exactes i el" tom tom" s'havia equivocat varies vegades.

Arribava tard a la cita, tantes hores canviat i bescanviat-se de roba l'havien feta tardar, però finalment havia aconseguit la millor de les combinacions que el seu armari permitia, no podia estar més bonica. això mateix va pensar ell en veure-la entrar per la porta, era la dona dels seus somnis. 

El petit i encisador restaurant del centre la millor elecció,  espai acollidor, amagat de les mirades, silenciós, d'una elegància equilibrada, de somni. La conversa entre plats dolçament preparants, i els detalls ben cuidats de sabors indescriptibles es faria curta i infinita alhora, un flaire d'alegria omplia l'estança, absorts pels plaers del menjar, assaboriren ànsiosament cada petó, paladejaren dolçament cada abraçada, degustaren suaument cada carícia ....


Els seus ulls s'obriren plens de goig i il.lusió.... era ja de dia, tot estava com la nit abans, en la tauleta, el rellotge, el mòbil i tota la pila de llibres per llegir. Feia un bon dia, el sol enlluernava l'habitació obrint-se camí entre la cortina i la finestra, llavors va recordar la cita de la nit anterior, la cita perfecta, la xica perfecta, el restaurant perfecte... res no va anar malament.... i va donar mitja volta per seguir dormint una horeta més... la tornaria a trobar o ja hauria despertat també?

perquè trobar o buscar en un somni 
és bonic, però només és un somni.
somniar despert@
també...
... deixar de somniar mata.
somnia i viu 
millor viu i somnia.


noséqui

la "neuro" d'urgència

Desfici mental,  pensaments amuntegats en columnes infinites esperant per a ser redirigits al department neuronal correcte. Així passen el temps, xarrant de les seues coses, escoltant el problema de cadascun, fent moviments afirmatius monòtons amb el cap i pensant que ell és molt més important que aquell que li parla, el seu problema és molt més gros, tot i que venen de sensacions diferents, tots han arribat a la secció pensaments per resoldre. 
Alguns no és la primera vegada que passen per allí, són reincidents, eixos sempre són més díficils de digerir, venen en un volant que duu l'etiqueta: "solucionar urgentment, perill de contagi de melangia." 

Sort de la "neuro" d'urgència, és tota una professional, injecció d'oblit amb reducció de valeriana, unes píndoles d'alegria cada vuit hores, una culleradeta de xarop d'esperança cada dia i una terapia musical cada cap de setmana.

"...Cada error en cada intersección ..no es un paso atrás, es un paso más.Cada curva en cada borrador ..no es un paso atrás, es un paso más..."

i amb el somriure la revolta

M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner@
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.


I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.


I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,

i en el desig el risc valent.

L’amor un pas per descobrir-me molt més,

així t’espero i així em tens.

...del tedi a la passió...

Dolça soletat del cos nu després del plaer, envolta l'ambient amb tensions infinites, sentiments barrejats d'amargues i dolces sensacions.

Allà on habita l'oblit, a l'esquerra de la soletat, i a la dreta de la necessitat, hi ha tot un món de carrerons per descobrir, plens de portes tancades amb pany i forrellat, i d'altres amb un mínim badall, per on tímidament s'asoma un raig lluminós, conductor d'alegria comprimida, en bosses prefabricades en petites dosis, per evitar enfits innecessaris.

i aleshores sabina ens recorda que..será mejor que aprendas a vivir sobre la línea divisoria que va del tedio a la pasión...

Les seues pestanyes llargues i negres cauen suaument i tornen a obrir-se, deixant camí als seus grans ulls negres, una i altra vegada, només com ella sap, amb la seua elegància innata. Això la fa especial, baix la carcasa del seu cos, amaga una nineta dèbil, sentimental, enamorada del plaer i de les emocions, però ella s'entesta en amagar-se dins seu, mentres els seus ulls salvatges, amaguen l'entrada a món, al seu món.

la porta esta tancada des de fa un temps, s'ha tornat un lloc inaccesible per als mortals, només hi entren algunes fades de tant en tant per endreçar i "resetetjar".... posant cadascu en el seu lloc...per a què no oblide, per a què recorde, per a què siga feliç.

Ha  recorregut moltes terres, a sobreviscut a moltes batalles, els anys l'han feta madurar a cops...

...segueix fent caure les parpelles.... una i altra vegada,  ho fa rapidament perquè ningú trobe l'entrada, perquè ningú gose a trucar al seu món, sap el perill que corre si deixa passar els extranys, ho ha fet altres vegades i després costa molt tornar a posar cada cosa al seu lloc, ja li ho diuen les fades...- vés en compte a qui deixes entrar! - 

Però elles mateixes saben, que algun dia, en algun temps llunyà...algun espavilat donyet desxifrarà el codi secret, pronunciarà les paraules exactes i obrirà la porta tancada...¿?

pensar?

....pensar que penses,

 pensar què pensarà,

què haurà pensat, 

què podria haver pensat, 

què pensarà, que pensaria si..., 

que penses tu, que pensa ell, 

que pensaran els altres, 

que pensaríeu vosaltres, 

què pensarem en el futur, 

que pensaré jo, 

que pense... i en que pensaré d'ací uns anys..... però......

el final del conte....

.... no sé si recordeu... alguns sí, altres no, la història de la poetessa i el gorrilla, caldrà fer memòria (punxa'm) aquell conte sense final... doncs ací teniu el desenllaç (solució d'un afer díficil)

... després del seua trobada ocasional en el carrer, es tornaren a trobar per la xarxa, s'enviaven mails molt bonics, amb cançons i relats d'esperança i il.lusió. Il.lusió per retrobar-se, per coneixer-se millor, per compartir-se... i així va ser, pel destí, pels astres, per les cançons...

No va ser fàcil, encaixar dos mons tant diferents, ella perduda en el món de la passió, dels somnis impossibles (i possibles també), de l'improvisació i l'espontaneïat, res tenia a veure amb el món del gorrilla....i així passa el temps d'anades i tornades... fins que un dia inesperat es va produir un fet insospitat els astres s'alinearen i la poetessa i el gorrilla també. Passejaren el seu amor pel món, viatjaren amb la ment i amb el sol a favor, per terres conegudes i per descobrir, per platges verges i noctures, sense por i amb alegria. vivint i gaudint d'allò que els havien posat al seu abast, allò que els permetria curar velles cicatrius...

Però com moltes de les històries, el final no va ser feliç, el fantasma de les diferencies, la realitat amagada baix sentiments equivocats...un esdeveniment sobtat i així de repent un dia el gorrilla s'en va anar, la poetessa incapaç d'entendre el que li estava passant... amb l'esperança perduda, amb la incertesa del moment, la incongruencia....l'ambiguïtat, el desconcert de tornar a reconstruir el seu cor de nou, de començar de nou, de despertar a la realitat...

diuen els veïns que ja no s'ha vist més cap captaire ballar com aquella nit del petó en la galta, que fins i tot pensen que igual va ser un somni de la poetessa i que el captaire desacomplexat va ser pura ficció. qui sap?


i conte contat conte acabat i qui no s'alçe té el cul foradat.

o no?

seguiré somniant...(punxa'm)

entre la recerca i la fugida

Hi ha qui fuig en la distancia, en la recerca de qui sap que, perdut... sense saber si ho trobarà,i si tornarà a casa amb les mans buides, només li ompli la satisfacció de que tornarà amb un fum de experiències en la motxilla. enhorabona, fer allò que u desitja és tot un plaer i si ho gaudeixes molt més.

hi ha d'altres que fugem dins seu, es refugíen allà on ni ells mateixos són capaços de trobar-se, tal volta també busquen alguna cosa que perderen fa molt temps, i no saben ni on ni com.

trobar-se, buscar-se, recercar quelcom, algú....ens pasem dies i més dies buscant...perquè? 

Avui que no he perdut res (o tal vegada sí, però no m'he adonat encara), no estic en la recerca de res (o sí?)

Avui intente respondre a les preguntes, que insistentment en fa cada tres o quatre segons, l'incansable ment maquineta, que no deixa ni sentir-me els pensaments, pregunta, pregunta i pregunta.... recerca, rebusca?...fugir?

i tu quina cançó vols?

Despertar-se pels matins amb música... umm quina delícia. Hi havia un temps...llunyà ja... en el que una persona especial per a mi, em feia llevar cada dissabte de matí amb un cançó diferent, una bona manera de dir-te "GoOd mOrnInG".

obria la porta de l'habitació, engegava la thecnics, escollia la cançó ideal i la posava a tot volum. t'en recordes? llavors malgrat que m'agradava molt eixa manera de començar el dia, m'entrava la mandra de llevar-me un dissabte... quin pal.

ha sigut un record instantani que se m'ha ocorregut quan m'he adonat que fa uns mesos encara m'alçava del llit amb música, concretament amb aquesta cançó... per motius d'espai en la memoria del mòbil he tornat al típic... pi, pi, pi. l'insofrible i matxucant pi pi pi...quin avorriment!!!

busca la cançó propícia, la idònea per a llevar-te cada matí...

comença el dia CaNtanT!!!!

vull ser filibustera

Pirata de la mar de les Antilles durant el s XVII. Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana.

William Dampier (East Coker Somerset, 5 de setembre, baptisme, 1652 - Londres, març de 1715) va ser un capità de vaixell anglès, ocasional bucaner i corsari, que també va ser un excel lent escriptor, botànic i observador científic.

Va ser el primer britànic a explorar i cartografiar les costes de Nova Holanda (ara Austràlia) i de Nova Guinea. Va ser la primera persona encircunnavegar el món dues vegades, i fins i tot haguera pogut completar una tercera.

A les colònies espanyoles era conegut com Guillermo Dampierre.

Diana i Michael Preston, a A Pirate of Exquisite Mind [Un pirata de ment exquisita], el descriuen com el més gran explorador-aventurer marí britànic, o almenys, entre els isabelins (en particular, Sir Francis Drake i Sir Walter Raleigh) i James Cook.

Encara que també va ser descrit pel naturalista Alex George com «el primer historiador natural d'Austràlia», Dampier és relativament poc conegut a Austràlia, i encara menys conegut al seu país natal.

En el de les indies de Sevilla l'anomenen el Filibuster Científic.

Aquest passat mes d'agost sota el sol d'Andalusia, no sé si per la calor, que va fondre els meues neurones o perquè de vegades m'agrada perdre'm en la imaginació, vaig fer una volta al món amb uns diners que possiblement en tocarien al sorteig extraordinari de l'estiu. s'ho podeu imaginar. ho vaig passar Molt bé, viatjava camí d'Estepona a vore unes molt bones amigues (agraïr-vos l'hospitalitat). i menstrestant em va donar temps a donar-li la volta al món .... en fí, ja he asumit que l'única solució per aquest somni i d'altres, seria fer-me filibustera, com en William Dampier. algú s'apunta?

....jo mentrestant escoltaré a  Joe Strummer...filibuster (punxa'm)

inCertesa                            inseguretat                             distracció            

                                                absència

                                incertitud                 dubte     
  
(estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta.)

cada canÇó un record...        
       cada canÇó un somni...
                cada canÇó un sentiment...
                        cada canÇó un somriure...
                                cada canÇó un plor...
                                        cada canÇó un pensament...
                                                cada canÇó ¿?...................

P.s.: ja estic ací de nou

...i la sorprén ?

     ....Ve per darrere  i la sorprén, ella  metrestant l'espera, està asseguda a la seua butaca preferida amb el portàtil en la faldilla absorta amb la seua música, les seues coses...i la sorprén, la sorprén amb un bes dolçet en el bescoll... la pell de tot el cos se li posa de gallina, tanca els ulls i s'imagina el que vindrà després...la seua pell, les seues carícies, sap que no es podrà resistir, sap que li llevarà el vestit, els talons....els accessoris, malgrat que han quedat per a sopar amb uns amics en un restaurant del centre, un dels seus preferits, no podrán estar-se'n... i es tornarà a dutxar, i es tornarà a arreglar per l'ocasió.

Arribaran tard, però somrients i amb els cabells un poc més desfets de l'habitual.

I s'imagina per un instant com el seu cos canvia d'estat, s'obri a l'intercanvi de fluids, als crits continguts, als besos apassionats, a la recerca del plaer més intens...

I la sorprén, la sorprén perquè són més de les dotze de la nit, i encara no ha arribat..

Es sorprén dormida damunt de la pantalla negra de l'ordinador, amb la màscara dels ulls correguda, el vestit arrugat, els peus unflats per les sabates....

llavors es posa el vestit de nit, el de dormir i s'abandona al món del somnis mentre una llàgrima li recorre la seua galta dreta, ha caigut un altre cop en el parany dels somnis impossibles.

aprendre

torna i torna,

allà on no deuria,

allà on sempre li fa mal.

no aprén, 

i hi torna

més i més vegades,
una rere l'altra

per què?

no ho sap pas.

per què no?

perquè no cal.

perquè cal oblidar,

perquè cal suprimir,

perquè cal eliminar,

perquè cal aprendre,

malgrat que faça mal.

  

                              anònim

aprenem (punxa'm)

psique, ànima, esperit?

En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, la ment o per un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viuen en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes.

 

La psicologia moderna parla de psique o de ment en comptes d'ànima i la considera com un receptacle d'emocions i vivències, així com la font de la voluntat d'actuar.

De vegades ens preguntem eixes coses ( o no?)..i pensem per quina de les opcions ens decantem. Hi ha persones que són més sensibles a les emocions i a les vivències, qui no ha experimentat mai la sensació negativa o positiva en conéixer alguna persona nova, qui en un moment donat s'ha sentit mal o bé sense saber ben bé perquè. Pot ser hi ha gent que sent més la psique, l'ànima, l'esperit o com vullgueu anomenar-ho, estan més atentes al seu cos i com es comporta en certes ocasions i davant situacions diferents. Com de sobte es posen a plorar sense ninguna raó de pes, com són capaços de percebre sensacions fora de l'abast de les explicacions científiques, podríem dir que són més sensitives? que tenen els sentiments i sensacions tant a flor de pell que gairebé podríem tocar-los ? persones extraordinàriament sensibles i impressionables ? ....???

 

La ciència moderna rebutja el concepte d'ànima perquè no és demostrable empíricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell. L'ànima, doncs, passa a l'àmbit de la creença o de la fe. També es considera un sinònim poètic de ment.

Tal vegada la ciència tinga raó i les persones sensitives no són més que gent amb una ment poètica? al cap i a la fi, m' és igual...en qualsevol dels casos no vaig a deixar de ser impressionable.

mentrestant ballem... (punxa'm)

D'enllaç a enllaç...

En l'ordinador sona " walking after midnight" interpretada per Imelda May, un descobriment de fa un temps. Té un disc anomenat Love tatoo que escolte sovint metrestant em perd entre els meus pensaments...

però com passa en aquestes coses de la xarxa, you tube amunt i avall... aquesta cançó és un èxit de Patsy Cline (un altra troballa). Llavors continue la recerca...qui és Patsy Cline (punxa'm) i més de Patsy Cline (punxa'm) ...d'enllaç  a enllaç....i ara aquest i ara l'altre.... arribe a la pel.li Sweet Dreams... ja m'he tornat CRAZY (punxa'm)....

 

Crazy, I'm crazy for feeling so lonely.

I'm crazy, crazy for feeling so blue.

I knew you'd love me

As long as you wanted,

And then someday

You'd leave me for somebody new.

Worry, why do I let myself worry?

Wondering what in the world did I do?

Crazy for thinking that my love could hold you.

I'm crazy for trying and crazy for crying.

And I'm crazy for loving you.
Crazy for thinking that my love could hold you.

I'm crazy for trying and crazy for crying.

And I'm crazy for loving you