.... no sé si recordeu... alguns sí, altres no, la història de la poetessa i el gorrilla, caldrà fer memòria (punxa'm) aquell conte sense final... doncs ací teniu el desenllaç (solució d'un afer díficil)
... després del seua trobada ocasional en el carrer, es tornaren a trobar per la xarxa, s'enviaven mails molt bonics, amb cançons i relats d'esperança i il.lusió. Il.lusió per retrobar-se, per coneixer-se millor, per compartir-se... i així va ser, pel destí, pels astres, per les cançons...
No va ser fàcil, encaixar dos mons tant diferents, ella perduda en el món de la passió, dels somnis impossibles (i possibles també), de l'improvisació i l'espontaneïat, res tenia a veure amb el món del gorrilla....i així passa el temps d'anades i tornades... fins que un dia inesperat es va produir un fet insospitat els astres s'alinearen i la poetessa i el gorrilla també. Passejaren el seu amor pel món, viatjaren amb la ment i amb el sol a favor, per terres conegudes i per descobrir, per platges verges i noctures, sense por i amb alegria. vivint i gaudint d'allò que els havien posat al seu abast, allò que els permetria curar velles cicatrius...
Però com moltes de les històries, el final no va ser feliç, el fantasma de les diferencies, la realitat amagada baix sentiments equivocats...un esdeveniment sobtat i així de repent un dia el gorrilla s'en va anar, la poetessa incapaç d'entendre el que li estava passant... amb l'esperança perduda, amb la incertesa del moment, la incongruencia....l'ambiguïtat, el desconcert de tornar a reconstruir el seu cor de nou, de començar de nou, de despertar a la realitat...
diuen els veïns que ja no s'ha vist més cap captaire ballar com aquella nit del petó en la galta, que fins i tot pensen que igual va ser un somni de la poetessa i que el captaire desacomplexat va ser pura ficció. qui sap?
i conte contat conte acabat i qui no s'alçe té el cul foradat.
i conte contat conte acabat i qui no s'alçe té el cul foradat.
