un altre camí.....

Fa tant de temps que no escric res, que ja no sé si recorde com fer-ho.

Abans aliviava els moments díficils escrivint coses i contant histories, unes més reals altres no tant.(encara que totes portaven un bri de mi).

D'un temps ençà, escriure ja no alivia els tràngols, els mals moments i les decepcions.

El bloqueig laboral-mental em té abduida i em sap greu, molt greu, perque això em fa perdre'm moltes coses bones que passen pel meu voltant i fa ràbia, molta.

Fas reflexions analitzant que la vida són més coses, que la feina no ho és tot. Está la familia, la parella, els bons amics, els cinemes a la fresca, la platja de les deveses, pamis, els somnis, les il·lusions, les cervesetes pel barri, que em faces el café cada dia, el concerts, ballar la "prima estate" enmig del menjador com bojos.....

.... i penses que sí, que no et falta casi de res... que no necessites més diners per a sobreviure, que la feina no ho és tot....que la vida continua i que les coses, les bones, venen per un altre camí.

...de sobte arribes amb "un numeret de la once" somrius i dius ja está!!, esta nit s'acaben els problemes. I encara que sé que no és així, el meu cap fa un gir i pense que és una sort que estigues en altre camí. merci.


punxa ací

...i ara que ve l'estiu

ja pense en tu,

en la teua olor,

els teus colors,

les rialles a la fresca,

deleitar-te mos a mos,

passetjar-te 

gaudir-te

i et sent de nou.

 ara que ve l'estiu

torne a tu,

com abans...

noséqui torna a la marina. bon estiu a tothom!!!!

...l'últim dia d'agost

mentres anhele l'arribada de la tardor, de posar-me la "rebequeta", o com diu una amiga meua " eljarsenet", observe la meua vida i el meu món com una espectadora.

llavors me n'adone que malgrat tot, no està tant mal com jo pensava. i no parle de diners, d'amors, de salut..... parle de mi. del meu interior. d'allò que em fa ser jo.

d'un temps ençà, havia perdut moltes de les petites coses que em componem...petits fragments d'ànima que anava perdent pel camí.

ara compose este trencaclosques, intentant recuperar allò perdut, acceptar que la vida va com va 

(com diria l'Ovidi) .

posant cada troçet allà on cal, ordenant les idees, deixant de banda la hipocresia i la falsetat que ens rodetja.

seguir vivint amb l'alegria sempre per davant, com abans, com sempre....

perquè ja sabem que la vida no és una comedia americana, és més bé una pel·lícula del Buñuel.

i com diuen el amics de les arts a aquestes alçades de la pel·lícula...

Els Amics De Les Arts – A Aquestes Alçades de la Pel.lícula (punxa'm si tens spotify)

p.s: no em caldràn guionistes que m'ajuden a escriure la meua història, ni al Enrico Morricone per a la banda sonora.... la música la pose jo!!! noséki està ací again!!!!

paradise again

un any més torne a tu,

pot ser lo nostre és per a sempre.

no passa un estiu sense veure't.

m'encises,

esta vegada ha segut més breu,

però no menys intens.

un plaer pels meus sentits,

pels sentiments,

pel cos,

les teues aigües,

 torne al paradis.

                                                                                                     ...tornaré. (punxa'm)

...tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a beure, tornaràs a viure, tornaré a tremolar...

le ballon rouge

nit semiesteleda,

nuvols a l'aguaït,

passeig nocturn,

els fanals la miren,

sent el flaire de la primavera,

les terrasses s'omplin de gent,

les seues orelles de swing,

recoda a Pascal i el seu globus

i llavors tornen els somnis

les esperances perdudes...

de sobte somriu,

recorda, i pensa que

... com Pascal si algu

explota el seu somni,

vindran d'altres que la faran volar....

je suis swing.....

Je suis swing, je suis swing
Da dou da dou da dou da dou dé yeah
Je suis swing, oh je suis swing.
C'est fou, c'est fou
C'que ça peut m'griser.
Un spirite me l'a révélé
C'est le rythme qui fait ainsi m'emballer.
Ouah, je suis swing, je suis swing
Da dou da dou da dou
Je m'amuse comme un fou.

bienvenue

darrere l'alegria dubtosa, i la eufòria desmesurada, sempre hi ha un fons trist, on guardem i amaguem les nostres misèries, pors, inseguritats, decisions per prendre...

però tot i així, la reben amb els braços oberts vinga d'on vinga, siga real o fícticia.

normalment és instant, fugaç, breu, rarament ve per a quedar-se, però el plaer de rebre-la sempre carrega les piles de la felicitat i ens ajuda a seguir endavant. Bienvenue!!

Wa yeah

..Jo cant sa lluna i s'estrella,

sa jungla i es bosc animat,

es tren, es vaixell, s'avioneta

i es teu submarí aquí aparcat...

je veux

Je Veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur, ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur, moi j'veux crever la main sur le coeur allons ensemble, découvrir ma liberté, oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité.

voyage voyage

Kavafis deia que l'important era el camí, que fora llarg i ple d'aventures, de coneixences, que el destí era secundari, i així és i així espere.
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!

"Voyage, voyage, eternellemet 
nuages en marecages"

cherry's festival

Cada vegada m'enamore més d'ella, cada vegada l'estime més, cada racó és màgic, cada moment que passe amb ella el gaudeix com el primer, i l'assaboreix pensant que pot ser tarde en tornar-la a veure. Torne cansada, però plena de vida, pels meus pulmons l'aire pur de la vall, per meu cap encara volten les rialles infinites, silenci, festa, relax, amics, coneguts, desconeguts... Busquant enfortir el cervell i el cor, he menjat cadascuna d'elles gaudint de la seua dolçor, mentrestant feiem broma amb un parell penjades en l'orella...Les cireres:  "Fruits del grup "Vermells", diorètics i molt aconsellables per carències de ferro i anèmies. Aquelles persones que tenen problemes de cor trobaran en la cirera un bon aliat per a protegir-se de problemes sobtats i enfortirà el seu sistema coronari ja que reforça la sang i el cor.Les vitamines i minerals que contenen ajuden moltíssim al bon rendiment i enfortiment de les funcions cerebrals, cotribueix a tenir bona memòria, vitalitzat tot l’organisme regenerant les funcions extrectores i sanguínies." cherry's festival

enfangada

Fang entre els dits, humetat entre porus de la mà, sentir el tacte llefiscós, oblidar l'hora en la que vius, relaxar-se, riure, gaudir, crear, imaginar, desconectar-se...

imaginar-me inconscientment, duta només per els moviments espontanis de la meua mà, que van donant cos a eixa forma inerta i per un efecte màgic esdevé en el meu jo.

P.S: Gràcies Angeles per compartir els teus coneiximents i el teu taller, ha estat un plaer. i com no la companyia dels tertulians, sou genials. repetirem veritat?

Benvinguts

Durant tot aquest temps que he estat "out of order"...he aprofitat per pensar, per reflexionar, i també per escriure algun post que altre, arrossegada pels sentiments (com sempre), però no per publicar-los (o sí) no em pareixen aptes per la llum del Pc.

Avui que torne a iniciar-me en aquest plaer que és compartir-me, començe amb una imatge interior nova, renovada de mi i del bloc. Espere que tan els lectors habibuals com els ocasionals i inclús els casuals, gaudiu de passar per ací, llegir i endur-vos en vosaltres un bri de mi.

Així que en realitat els que torneu a mi sou vosaltres. Benvinguts de nou.

Petonets. Noséqui.

"...Descorcharé el champagne

me dejaré besar

diré que es mio cuanto me rodea

veré el vacío en la marea

y dejaré acertijos en la botella..."

paparaaparaaaa....

"...hay una cosa que tu sabes, que yo no puedo controlar,

bailando el ritmo de canciones que no dejaron de sonar..."

escapada a la meseta...

una amiga li diu a l'altra:

- què fas el dissabte?

- res especial, perquè?

- tens vens a Madrid?

- val!

així de fàcil, així de senzill.... m'encisa.

bona gent, bons records... moltes rialles...

"All in all it's just another brick in the wall.

  All in all you're just another brick in the wall."

A l e G r I A

...pER aQUells  segUIdorS anÒNims Que m'Han fet una PEticiÓ O unA cRÍTIca ConstRUCtiVa... miLlOr?


 
"Defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
de la ajada miseria y de los miserables
de las ausencias breves y las definitivas

defender la alegría como un atributo
defenderla del pasmo y de las anestesias
de los pocos neutrales y los muchos neutrones
de los graves diagnósticos y de las escopetas

defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y la melancolía
de los males endémicos y de los académicos
del rufián caballero y del oportunista

defender la alegría como una certidumbre
defenderla a pesar de dios y de la muerte
de los parcos suicidas y de los homicidas
y del dolor de estar absurdamente alegres

defender la alegría como algo inevitable
defenderla del mar y las lágrimas tibias
de las buenas costumbres y de los apellidos
del azar y también, también de la alegría."

al 2011...

El 2010 va ser un any ple de coses, de moltes coses, cúmuls de sentiments, positius, negatius, dolços, aspres, de nostàlgies, records, decisions, d'incertesa, d'acomiadar sentiments crónics, de sentir-ne de nous.... de canvis, de buscar-me, de no trobar-me (o si?), d'estrenar casa, "desestrenar " treball, de començar un bloc .... i tantes coses noves que potser han fet que l' any parega més llarg del normal però amb balanç  positiu, el recordaré amb un somriure.

Fora dels tópics de pensar en propósits per a l'any nou, no et faré cap propósit, perquè sé que la vida ja s'encarregarà de donar-me voltes i més voltes... així que voltaré i voltaré esperant experiències noves i emocionants, díficils, fàcils....esperant poder viatjar, somniar, riure, gaudir... i sobretot que aquest any també siga un any per recordar amb un somriure, així que gràcies de bestreta...

White Christmas

   

carta als reis

Benvolguts reis mags:

Aquest any m'he portat prou bé, dins de la normalitat, no he comés faltes greus, he intentat portar-me bé en la familia, els amics i els companys, he anat al treball regularment, fins que deixaren de necessitar-me, vaig a classe cada dia, faig els deures, i atenc al professor@ quan diu alguna cosa interesant.

ja sé que fa molts anys que no vos he escrit, en casa sempre hem sigut més del grosset de vestit roig, coses de costums, que anem a fer. Ja sabeu que jo continue tenint la mateixa alegria i il.lusió per obrir els regals de nadal com quan era menuda, en això no he crescut gaire.

Bé, només voldria demanar-vos dues coses.... malgrat que se me n'ocorren un muntó d'objectes que en "pirraria" per tindre ( una rèflex, un vestit, un perfum, llibres d'art, un viatge, unes sabates, ipod, un mac, entrades de concerts, cedés de música, vinils...), una d'elles és que no se m'acabe la alegria, i l'altra que el senyor grosset de vestit roig no s'oblide de mi i em porte algun regalet.

atentament. noséqui

swing time

"El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels ‘30 (els anys 1935-1945 són coneguts com "l'era del swing") i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d'instruments utilitzats per formar les anomenades "Big Bands", com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington.També s'anomena swing a l'estil de  ball acompanyat per la música swing. Aquest estil sorgeix inicialment als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland.
Més tard, durant la predepressió econòmica, les comunitats afro-americanes de Chicago, New Orleans i Nova York van començar a ballar una música que sintetitzava els estils de ragtime, jazz i Charleston, creant un nou ball anomenat Lindy Hop amb passos de nova creació però també amb passos heretats d'altres balls, com per exemple el Charleston, el Texas Tommy, el Big apple, el Breakway, etc. Un dels seus principals fundadors va ser Frankie Manning.

El Lindy hop és el precursor de tots els estils que el van seguir durant els anys 40 i 50, com el Swing modern, el Boogie-Woogie i el Rock and Roll, i dels subestils com el Balboa, el Jitterbug, el Ballroom Swing, el Ballroom jive, i el West Coast Swing."

Aprendre coses noves, fugir de la normalitat, del costum, d'allò habitual.... i gaudir...

desconnectar del treball, dels estudis, de l'atur, de les cabòries, de les despeses, dels bancs, de les companyies de mòbils que ens criden a l'hora de la migdiada (quina creu...)

i per tot això i més.. quina teràpia millor ? quina eixida millor? que la MÚSICA, el ball, perdre els complexos, el no tinc ritme, no tinc gràcia.... i què? ningu t'ha demanat que sigues Fred-Astaire, ni que participes en un concurs internacional de ball per a professionals, ni tant sols aficionats... NOMÉS GAUDEIX!!!!

                      ha arribat l'hora del swing time!!! ballem?

P.s: gràcies graellers i adherits per compartir-ho.