enfangada

Fang entre els dits, humetat entre porus de la mà, sentir el tacte llefiscós, oblidar l'hora en la que vius, relaxar-se, riure, gaudir, crear, imaginar, desconectar-se...

imaginar-me inconscientment, duta només per els moviments espontanis de la meua mà, que van donant cos a eixa forma inerta i per un efecte màgic esdevé en el meu jo.

P.S: Gràcies Angeles per compartir els teus coneiximents i el teu taller, ha estat un plaer. i com no la companyia dels tertulians, sou genials. repetirem veritat?

prop de...

com el flaire d'una flor

suau i dolç

torna a mi,

amb la veu xiuxejant,

actitut d'aquells

no ho tenen tot,

llavors el seu batec

s'iguala amb el meu

com sempre,

i mentres intente

evadir-me, cada vegada

estic més aprop,

prop del desastre,

prop de tu,

prop d'ell,

el cor batega més fort,

tu lluites per quedar-te,

jo per fugir,

i ell per posseir-me.

noséqui.

Benvinguts

Durant tot aquest temps que he estat "out of order"...he aprofitat per pensar, per reflexionar, i també per escriure algun post que altre, arrossegada pels sentiments (com sempre), però no per publicar-los (o sí) no em pareixen aptes per la llum del Pc.

Avui que torne a iniciar-me en aquest plaer que és compartir-me, començe amb una imatge interior nova, renovada de mi i del bloc. Espere que tan els lectors habibuals com els ocasionals i inclús els casuals, gaudiu de passar per ací, llegir i endur-vos en vosaltres un bri de mi.

Així que en realitat els que torneu a mi sou vosaltres. Benvinguts de nou.

Petonets. Noséqui.

"...Descorcharé el champagne

me dejaré besar

diré que es mio cuanto me rodea

veré el vacío en la marea

y dejaré acertijos en la botella..."

S o S

Sos és la senyal d'auxili més utilitzada internacionalment, va començar a utilitzar-se a principis del segle XX. Va ser aprovada en una conferència internacional en Berlín en 1906 per a substituir a la CQD que s'havia utilitzat fins aleshores en les transmissions telegràfiques en Codi Morse.

No és una cridada de sOs la que en va dur fins a Murcia el cap de setmana (ho tal vegada sí), vaig ser abduïda per la música i transportada fins allí, amb el propòsit de empatxar-me de grups, concerts, música, música, música... 

Les expectatives van estar a l'altura (tot i les absències), i el balanç final positiu.

Ara mentres mire de tornar a la crua realitat, encara reSsona en el meu cap....

paparaaparaaaa....

"...hay una cosa que tu sabes, que yo no puedo controlar,

bailando el ritmo de canciones que no dejaron de sonar..."