un altre camí.....

Fa tant de temps que no escric res, que ja no sé si recorde com fer-ho.

Abans aliviava els moments díficils escrivint coses i contant histories, unes més reals altres no tant.(encara que totes portaven un bri de mi).

D'un temps ençà, escriure ja no alivia els tràngols, els mals moments i les decepcions.

El bloqueig laboral-mental em té abduida i em sap greu, molt greu, perque això em fa perdre'm moltes coses bones que passen pel meu voltant i fa ràbia, molta.

Fas reflexions analitzant que la vida són més coses, que la feina no ho és tot. Está la familia, la parella, els bons amics, els cinemes a la fresca, la platja de les deveses, pamis, els somnis, les il·lusions, les cervesetes pel barri, que em faces el café cada dia, el concerts, ballar la "prima estate" enmig del menjador com bojos.....

.... i penses que sí, que no et falta casi de res... que no necessites més diners per a sobreviure, que la feina no ho és tot....que la vida continua i que les coses, les bones, venen per un altre camí.

...de sobte arribes amb "un numeret de la once" somrius i dius ja está!!, esta nit s'acaben els problemes. I encara que sé que no és així, el meu cap fa un gir i pense que és una sort que estigues en altre camí. merci.


punxa ací

2013

Enguany, no he fet el post que pertoca per a demanar i fer propòsits per al pròxim any. perquè?

pot ser, perque m'he adonat que no serveix per a res?, bé sí... per a una cosa, per a fer-me il.lusions de que tot va a millorar, que el futur serà meravellós i que els meus desitjos es compliran fil per randa....

Mai és aixi, sempre hi ha un canvi, una revolta o dos.... i fa que tot siga diferent, ni pitjor ni millor, diferent.

Així que enguany, el propòsit és, no tindren cap. Viure i avant. Conformisme? no!!! simplement protecció mental al desengany i a caure en pous impossibles, dels que m'es molt díficil ixir després.

Perque les coses venen per elles mateixes, algunes arriben, altres es queden pel camí i altres arriben tard.(en això, sòc tota una experta).

La meua vida, fins ara es compon de coses que no arriben, arriben, se'n van i tornen tard!! coses meues.

Tot i que un dels proposits podria ser, fer que este raconet, on  vos conte cada una de les coses que em retomben pel cap, no estiga tan silenciat, que torne la vida al brinet. Dormit pel silenci de les paraules de noséqui, que per una raó o per altra, calla cada cosa que pensa, que sent i que viu.

Per una banda, és díficil pel temps que dispose... i perque de vegades no es pot dir tot el que et passa pel cap...misèries obscures, pensaments nocturs, traumes acumulats a mig curar, realitats ficticies i alguna que altra cabòria disbauixada.

Pero com que res es impossible....i tot es possible, es farà un "poder"

(reflexions telefòniques, que no per telèfon) diga'm?

...l'últim dia d'agost

mentres anhele l'arribada de la tardor, de posar-me la "rebequeta", o com diu una amiga meua " eljarsenet", observe la meua vida i el meu món com una espectadora.

llavors me n'adone que malgrat tot, no està tant mal com jo pensava. i no parle de diners, d'amors, de salut..... parle de mi. del meu interior. d'allò que em fa ser jo.

d'un temps ençà, havia perdut moltes de les petites coses que em componem...petits fragments d'ànima que anava perdent pel camí.

ara compose este trencaclosques, intentant recuperar allò perdut, acceptar que la vida va com va 

(com diria l'Ovidi) .

posant cada troçet allà on cal, ordenant les idees, deixant de banda la hipocresia i la falsetat que ens rodetja.

seguir vivint amb l'alegria sempre per davant, com abans, com sempre....

perquè ja sabem que la vida no és una comedia americana, és més bé una pel·lícula del Buñuel.

i com diuen el amics de les arts a aquestes alçades de la pel·lícula...

Els Amics De Les Arts – A Aquestes Alçades de la Pel.lícula (punxa'm si tens spotify)

p.s: no em caldràn guionistes que m'ajuden a escriure la meua història, ni al Enrico Morricone per a la banda sonora.... la música la pose jo!!! noséki està ací again!!!!

But...

..But there's one thing I know 
The blues they send to meet me won't defeat me 

It won't be long till happiness steps up to greet me...

bienvenue

darrere l'alegria dubtosa, i la eufòria desmesurada, sempre hi ha un fons trist, on guardem i amaguem les nostres misèries, pors, inseguritats, decisions per prendre...

però tot i així, la reben amb els braços oberts vinga d'on vinga, siga real o fícticia.

normalment és instant, fugaç, breu, rarament ve per a quedar-se, però el plaer de rebre-la sempre carrega les piles de la felicitat i ens ajuda a seguir endavant. Bienvenue!!

"Mi luna está girando veloz..."(sidonie)

deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat, 

imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon, 

el present està aturat, 

no es mou,

jo sí.

els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,

falta poc per a que tot començe a moure's, 

surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara, 

i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui. 

...

foto noséqui

Cançó d'amor davant d'un cos nu. 

Et pensaré, perquè només 

el pensament té espera. 

Tu reposes, pur@ en el que és; 

jo constueixo el que era. 

Prop de quin sonmi tinc el ulls, 

que te'm crees més certa? 

Rius i de tu mateixa et culls, 

com una aurora oferta. 

Vindrà el teu cos contra el meu temps, 

el temps des d'on et miro 

i m'atardo en el mots extrems 

amb què intentava dir-ho 

Forma! l'ombra és alta i pregon 

el vent d'amor i dansa; 

t'hi perdré, amb els ulls i el món 

i el cor, que el sol no es cansa. 

                                                                                     Carles Riba