dilluns, 24 de maig del 2010

si tornes...


Si Tornes
Repetiré el meu nom i el teu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot@, si tornes.


Martí i Pol, Miquel

divendres, 21 de maig del 2010

temps de canvi, moments d'incertesa...


Temps de canvis, moments d'incertesa.

Cal suposar que després d'un canvi (no parle del climátic, és clar) sempre hi ha amagada alguna cosa millor, a mig camí entre la felicitat i l'esperança.

Suposem que senzillament el fet d'experimentar un canvi, fa que el nostre cos, una vegada passat el període de por al canvi i la incertesa de no saber on ens durà tot plegat, segregue unes substàncies en la ment, que ens provoquen una sensació de millora general, transmetent il.lusió,(imatge o representació enganyosa de la realitat provocada per la imaginació o per una interpretació errònia), fantasia, miratge... i ens donen forçes per continuar.

però tot açò, només és un supòsit....


dilluns, 17 de maig del 2010

sense veu



De nit, obscuritat, només els focus que il·luminen l'escenari, el del saxo, el baix, el guitarra, el bateria, el cantant...(umm)... la música en directe.

Allà baix, la gent apretada cantant, la cançó que més t'agrada, la que menys, aquella que et recorda algú, aquella que no et recorda res...,  amb les cerveses en les mans, uns botant, altres ballant amb els braços enlaire... el flaire característic que ensumes d'aquell que està dues fileres més avant que tu i et fa sentir tan bé.
Els amics, les rialles... els concerts i jo sense veu un altre cop.  

rock and roll (punxa'm)

diumenge, 16 de maig del 2010

Hi havia una vegada....

Hi havia una vegada una poetessa que una nit de lluna plena va conéixer un "gorrilla" desacomplexat.
Ella, amb la mirada perduda, ennuvolada pels seus pensaments absurds, anava a pel seu cotxe, estacionat davant del mercat. Va clissar el captaire, però es va fer la desinteressada per no donar-li la propina pertinent, que sabia que este li demanaria, i va mirar cap un altre lloc.
No va poder escapar-se, ell ja l'havia vista com s'apropava allà on ell hi era, just al costat del seu vehicle.
Va pujar tranquil·lament al seu cotxe, sense fer cas del pobre "gorrilla", llavors va arribar el típic nerviós per darrere fent sonar el clàxon.
El "gorrilla" va tranquil·litzar el conductor impacient amb el seu bon caracter i li féu a la poetessa les indicacions adients per desestacionar el vehicle. Aleshores, la poetessa agraïda i corpresa pel somriure sincer del "gorrilla", va baixar lentament el vidre i amb un somriure d'orella a orella li va donar les gràcies.
Ell ja li havia allargat la mà amb la palmeta cap amunt com demanant-li el que li pertocava.
- ho sento molt, però no duc diners. (va dir ella.) i sense pensar-ho massa, amb la espontaeïtat d'aquell que es deixa portar pel moment, li va fer dolçament un petó a la galta. Sorpresa per les papallones que de sobte li voltaven per l'estómac va posar primera i es va allunyar d'allí.

M'han contat els veïns de la zona, que eixa nit hi havia un "gorrilla" ballant com si fos Fred Astaire, però sense pluja i cantant com una beata (amb devoció), sota un fanal, de content que estava, una poetessa l'havia besat a la galta

Un temps després els dos pensarien que l'atzar és capritxós.

Mai més s'ha sabut del "gorrilla", ni de la poetessa, ni del final de l'història, així que la deixarem per la imaginació de cadascú...

Només diré... si aneu alguna vegada pel mercat i algun "gorrilla" vos demana una propina doneu-li-la, encara que siga un bes a la galta.

... i conte contat, conte acabat i qui no s'alce té el cul foradat.