The enD

Si fóra un personatge d'una pel.lícula americana en aquests moments portaria una caixa de cartró baix del braç amb un cactus, uns portafolis, la foto de la meua somrient família i alguna coseta més... però com que no és ficció nord-americana sinó realitat, simplement m'enduc uns quants paperots i un calaix ple de records i experiències.

No estic trista, com sempre dic i avui ho reitere, els canvis són bons, malgrat que més que un canvi era "crònica d'una mort anunciada".

A partir d'avui tindré temps per experimentar noves sensacions, per trobar-me, temps per cercar nous camins, noves metes, temps per passar la pàgina, fi d'aquest capítol, porta tancada del passat.

A alguns vos trobaré a faltar...malgrat que vos duré en el cor i en l'agenda telefònica. Gairebé sis anys de viure conjuntament, de rialles, de disgusts, la lluita diària, de telèfons que no paren de sonar, jornades interminables..., gràcies a aquells que dia a dia m'han ajudat a formar-me , pràcticament he crescut amb vosaltres, i no sols laboralment. Temps llunyans ja, de la noieta de poble que caigué per casualitat en la "city", he après, he canviat molt.

Sí, avui m'han acomiadat, però estic feliç, m'espera un estiu interminable i apassionant com els d'abans, m'esperen les platges i el sol del sud, pense gaudir al màxim de tot (i amb tu), fer la salvatge, oblidar-me de tot i com ja he dit alguna vegada, en setembre tornar a l'escola.

avui comence a VoLar...(punxa'm)

tres en un...

Un perSonatGe

serge gainsbourg (punxa'm)

Un canÇó

je t'aime moi non plus (punxa'm)

Una pEl·lícUla
(punxa'm)

...i la sorprén ?

     ....Ve per darrere  i la sorprén, ella  metrestant l'espera, està asseguda a la seua butaca preferida amb el portàtil en la faldilla absorta amb la seua música, les seues coses...i la sorprén, la sorprén amb un bes dolçet en el bescoll... la pell de tot el cos se li posa de gallina, tanca els ulls i s'imagina el que vindrà després...la seua pell, les seues carícies, sap que no es podrà resistir, sap que li llevarà el vestit, els talons....els accessoris, malgrat que han quedat per a sopar amb uns amics en un restaurant del centre, un dels seus preferits, no podrán estar-se'n... i es tornarà a dutxar, i es tornarà a arreglar per l'ocasió.

Arribaran tard, però somrients i amb els cabells un poc més desfets de l'habitual.

I s'imagina per un instant com el seu cos canvia d'estat, s'obri a l'intercanvi de fluids, als crits continguts, als besos apassionats, a la recerca del plaer més intens...

I la sorprén, la sorprén perquè són més de les dotze de la nit, i encara no ha arribat..

Es sorprén dormida damunt de la pantalla negra de l'ordinador, amb la màscara dels ulls correguda, el vestit arrugat, els peus unflats per les sabates....

llavors es posa el vestit de nit, el de dormir i s'abandona al món del somnis mentre una llàgrima li recorre la seua galta dreta, ha caigut un altre cop en el parany dels somnis impossibles.