diumenge, 3 d’octubre del 2010

no hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria

Espai acollidor, gent encisadora, una bona cervesa, ecològica, un poc cansats pels abusos del la nit anterior, però amb somriure en la cara, bon humor i unes ganes incansables de passar-ho bé, molt bé.

I ja per completar-ho un music vingut de la Bisbal de l'Empordà MAZONI que ens va delectar amb molt bona música.

Tornem a casa després de dos dies pel món, amb regust de bona música i amb un cd que ens dóna les gràcies per haver estat.



a tu per fer-nos gaudir. 

dilluns, 27 de setembre del 2010

" tornar al lloc del crim"


Diuen que els assassins sempre tornen al lloc del crim, en aquest cas i de manera metafòrica, clar, ha tornat una de les víctimes. He tornat per reconciliar-me amb el mal rotllo. 

Aquest és un lloc on sempre he anat amb amics... , un lloc en el que tinc molt bons records. Cerveses eternes i magnífiques, de converses i riures amb els companys del curs dels dissabtes pel matí, la primera copeta abans d'anar de festa o l'última abans d'anar a dormir, el lloc on fer-me un café amb llet sola pels matins, mentrestant llegeix la premsa o simplement contemple eixa placeta que tant m'agrada. Allí fan una de les meues preferides revetlles de falles..... la plaça on fan el millor xauarma i el millor humus que jo he provat fins ara, i moltes coses i fets positius més....

Per això he tornat, m'he assegut en la mateixa taula, he demanat un café amb llet, i allí entre "guiris" i un llibre que parla de la felicitat (Wilhelm Schmid), m'he reconciliat amb el lloc, he soterrat el mal rotllo i he gaudit d'un dilluns més al sol.

Com diu Wilhelm: 

"la felicitat és una maximització del plaer i una minimització o, encara millor, una eliminació del dolor"


dimecres, 22 de setembre del 2010

vull ser filibustera

Pirata de la mar de les Antilles durant el s XVII. Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana.


William Dampier (East Coker Somerset, 5 de setembre, baptisme, 1652 - Londres, març de 1715) va ser un capità de vaixell anglès, ocasional bucaner i corsari, que també va ser un excel lent escriptor, botànic i observador científic.
Va ser el primer britànic a explorar i cartografiar les costes de Nova Holanda (ara Austràlia) i de Nova Guinea. Va ser la primera persona encircunnavegar el món dues vegades, i fins i tot haguera pogut completar una tercera.
A les colònies espanyoles era conegut com Guillermo Dampierre.
Diana i Michael Preston, a A Pirate of Exquisite Mind [Un pirata de ment exquisita], el descriuen com el més gran explorador-aventurer marí britànic, o almenys, entre els isabelins (en particular, Sir Francis Drake i Sir Walter Raleigh) i James Cook.
Encara que també va ser descrit pel naturalista Alex George com «el primer historiador natural d'Austràlia», Dampier és relativament poc conegut a Austràlia, i encara menys conegut al seu país natal.
En el de les indies de Sevilla l'anomenen el Filibuster Científic.

Aquest passat mes d'agost sota el sol d'Andalusia, no sé si per la calor, que va fondre els meues neurones o perquè de vegades m'agrada perdre'm en la imaginació, vaig fer una volta al món amb uns diners que possiblement en tocarien al sorteig extraordinari de l'estiu. s'ho podeu imaginar. ho vaig passar Molt bé, viatjava camí d'Estepona a vore unes molt bones amigues (agraïr-vos l'hospitalitat). i menstrestant em va donar temps a donar-li la volta al món .... en fí, ja he asumit que l'única solució per aquest somni i d'altres, seria fer-me filibustera, com en William Dampier. algú s'apunta?

....jo mentrestant escoltaré a  Joe Strummer...filibuster (punxa'm)

dimarts, 21 de setembre del 2010


inCertesa                            inseguretat                             distracció            
                                                absència
                                incertitud                 dubte     
  
(estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta.)