ordre i aventura

"...si avui et sents sol i creus que has perdut el teu senderi,

et pintaran un camí d'argent sobre el mar fosc...

...entre l'ordre i l'aventura."

entre la recerca i la fugida

Hi ha qui fuig en la distancia, en la recerca de qui sap que, perdut... sense saber si ho trobarà,i si tornarà a casa amb les mans buides, només li ompli la satisfacció de que tornarà amb un fum de experiències en la motxilla. enhorabona, fer allò que u desitja és tot un plaer i si ho gaudeixes molt més.

hi ha d'altres que fugem dins seu, es refugíen allà on ni ells mateixos són capaços de trobar-se, tal volta també busquen alguna cosa que perderen fa molt temps, i no saben ni on ni com.

trobar-se, buscar-se, recercar quelcom, algú....ens pasem dies i més dies buscant...perquè? 

Avui que no he perdut res (o tal vegada sí, però no m'he adonat encara), no estic en la recerca de res (o sí?)

Avui intente respondre a les preguntes, que insistentment en fa cada tres o quatre segons, l'incansable ment maquineta, que no deixa ni sentir-me els pensaments, pregunta, pregunta i pregunta.... recerca, rebusca?...fugir?

Sed tota la vida

"Qui n'ha begut

En tindrà sed tota la vida
Qui ho ha deixat
Ja no suporta el pas dels dies

Enganxa més que l’heroïna
I és tan eficaç com l’aspirina

Diu que et transporta a un altre planeta
T’inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d’or
per cada moment que tornes a viure

I ara tu digue’m si és veritat
el que m’han dit que vas explicant
Diu que tu també ho has provat
Digues, que ho recordes?
O quan ho deixes tot s’oblida?.."

Ahir els mishima, ens van delectar amb un concert ple d'energia, un concert inoblidable, malgrat estar asseguts i sense cervesa... tant els que ja els coneixíem com els que no, ens vam sorprendre d'eixe directe tant bo. Enhorabona mishimeros. 

Envoltada d'una companyia excel·lent... poc més d'hora i mitja per volar i oblidar-se de la realitat....torneu aviat.

per escoltar

fretura

Necessitat segons la definició és, allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir, però les necessitats canvien segons a qui li preguntes ... és de veres o no? hi ha qui necessita roba, sabates, diners en metàlic, tindre-ho tot a la última, un cotxe nou, una casa en baqueira, anar de viatge a la "ximbamba", viure una aventura apassionada, fer l'amor, dinar cada dia, tindre un lloc on dormir, sentir-se estimat, ser el millor jugant al futbol, somniar cada dia, rebre una abraçada cada dos.....

Moltes vegades aquesta mancança de allò necessari, aquesta fretura ens encongeix tant i tant, que anem posant-nos dins de nosaltres mateixos, l'insatisfacció de no tenir el que volem, el que necessitem segons nosaltres ens porta a un estat d'absènsia de la realitat i de tot el que ens envolta, i llavors estem perduts, perduts en els pensaments i les divagacions, que no ens duen a res clar, que ens duen a la bogeria i al bloqueig mental.... a pensar que tal vegada no ho necessitaves tant com tu creies o si?

com deia el Dr al final del programa de la TV3, dinamita... reflexionem-hi amics, reflexionem-hi...