divendres, 18 de gener del 2013

2013

Enguany, no he fet el post que pertoca per a demanar i fer propòsits per al pròxim any. perquè?
pot ser, perque m'he adonat que no serveix per a res?, bé sí... per a una cosa, per a fer-me il.lusions de que tot va a millorar, que el futur serà meravellós i que els meus desitjos es compliran fil per randa....

Mai és aixi, sempre hi ha un canvi, una revolta o dos.... i fa que tot siga diferent, ni pitjor ni millor, diferent.

Així que enguany, el propòsit és, no tindren cap. Viure i avant. Conformisme? no!!! simplement protecció mental al desengany i a caure en pous impossibles, dels que m'es molt díficil ixir després.

Perque les coses venen per elles mateixes, algunes arriben, altres es queden pel camí i altres arriben tard.(en això, sòc tota una experta).

La meua vida, fins ara es compon de coses que no arriben, arriben, se'n van i tornen tard!! coses meues.

Tot i que un dels proposits podria ser, fer que este raconet, on  vos conte cada una de les coses que em retomben pel cap, no estiga tan silenciat, que torne la vida al brinet. Dormit pel silenci de les paraules de noséqui, que per una raó o per altra, calla cada cosa que pensa, que sent i que viu.

Per una banda, és díficil pel temps que dispose... i perque de vegades no es pot dir tot el que et passa pel cap...misèries obscures, pensaments nocturs, traumes acumulats a mig curar, realitats ficticies i alguna que altra cabòria disbauixada.

Pero com que res es impossible....i tot es possible, es farà un "poder"

(reflexions telefòniques, que no per telèfon) diga'm?

dimarts, 9 d’octubre del 2012

pause


l'alegria s'amaga
les llàgrimes tornen,
la ment es dispersa,
els llibres descansen en la prestatgeria,
els pincells en el calaix,
la creació mor
i els blogs es queden pausats.








divendres, 31 d’agost del 2012

...l'últim dia d'agost


mentres anhele l'arribada de la tardor, de posar-me la "rebequeta", o com diu una amiga meua " eljarsenet", observe la meua vida i el meu món com una espectadora.
llavors me n'adone que malgrat tot, no està tant mal com jo pensava. i no parle de diners, d'amors, de salut..... parle de mi. del meu interior. d'allò que em fa ser jo.
d'un temps ençà, havia perdut moltes de les petites coses que em componem...petits fragments d'ànima que anava perdent pel camí.

ara compose este trencaclosques, intentant recuperar allò perdut, acceptar que la vida va com va 
(com diria l'Ovidi) .
posant cada troçet allà on cal, ordenant les idees, deixant de banda la hipocresia i la falsetat que ens rodetja.
seguir vivint amb l'alegria sempre per davant, com abans, com sempre....
perquè ja sabem que la vida no és una comedia americana, és més bé una pel·lícula del Buñuel.
i com diuen el amics de les arts a aquestes alçades de la pel·lícula...



p.s: no em caldràn guionistes que m'ajuden a escriure la meua història, ni al Enrico Morricone per a la banda sonora.... la música la pose jo!!! noséki està ací again!!!!

dilluns, 16 de juliol del 2012

paradise again



un any més torne a tu,
pot ser lo nostre és per a sempre.
no passa un estiu sense veure't.
m'encises,
esta vegada ha segut més breu,
però no menys intens.
un plaer pels meus sentits,
pels sentiments,
pel cos,
les teues aigües,
 torne al paradis.

                                                                                                     ...tornaré. (punxa'm)


...tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a beure, tornaràs a viure, tornaré a tremolar...