Visc en un barri on els súpers tenen portera, on per estacionar el cotxe has de pagar la zona blava i a més a més l’home de la gorreta, que tant amablement t'indica les maniobres precises per a un bon estacionament a canvi d'una pròpina (un bes en la galta si està en el mercat).
Els carrers són estrets , les voreres no mesuren més de cinquanta centímetres d’amplària, no hi ha gairebé contenidors per a reciclar,... la llum dels carrers es tènue i misteriosa, però suficient per il•luminar els grafits, que van canviant dia sí dia també.
Un barri on conviuen el autòctons de tota la vida, els moderns d’ara, els ionquis d’ahir i d' avui, proxenetes , les dones de mala vida i qualsevol tipus de gent que et passa pel cap en aquests moments.
Des de la meua finestra no veig ninguna gran avinguda, ni un gran parc, ni grans edificis dissenyats per grans arquitectes, sols uns balconets amb flors i portes mallorquines, alguna que altra farola que s’encén intermitentment i un patí ple de xiquets.
m’encisa...
Visc en un carrer sense nom on les teues cartes no arribaran mai. Però malgrat tot, m’agrada i no ho canviaria per (res.) o per tot?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada