Si hi ha alguna cosa que em desespera és la impuntualitat. No m'agrada arribar tard al treball, amb els amics, familiars, coneguts, amants, a la vida. no m'agrada que m'esperen, esperar tampoc.
Esperar... tenir l'esperança d'aconseguir el que es desitja, creure que ocorrerà alguna cosa, desitjar que alguna cosa passe, romandre en un lloc on creus que va anar alguna persona o que va a passar quelcom, aturar una activitat fins que passe alguna cosa....
esperar desespera per natura,
perquè sí,
perquè no cal,
perquè tot és més fàcil.
no esperes
arribaràs tard.
i l'espera és fa llarga (punxa'm)
4 comentaris:
ya tenemos otra cosa en comun.....ohdio la impuntualidad y sobre todo que me esperen.....llego siempre antes de la hora concertada.Lo de esperar lo llevo mejor porque desgraciadamente como la gente es impuntual al final te acostumbras
Besitos
Jo tampoc puc amb la gent impuntual, que no és cap altra cosa que una falta de respecte cap a qui espera, deuen pensar que el temps d'aquell que espera no deu valer tant com el d'ells. En fi, un tema amb el que he tingut més d'una bronca.
Per cert, m'agrada el teu blog i t'anime perquè continues.
Una abraçada
Juanjo: doncs jo no m'acostume a que la gent arribe tard... malgrat que ho intente.un beset
Casal Jaume I: jo també he tingut més de una bronca per això mateix...moltíssimes gràcies per els ánims, un detall.
una abraçada molt forta.
Hola, yo soy de esas personas que llegan a los sitios con 15 minutos de antelación, es más me preparo con tiempo, tomo un metro o autobús anterior, llego al sitio,procuro ponerme en lugar visible y ..... media hora después con suerte aparece la persona esperada, a la que en ese momento le atizaría una buena torta.
Publica un comentari a l'entrada