Quan vaig vore" los amantes de circulo polar" em vaig enamorar d'ell, fa uns anys d'aixó (1998), però encara recorde on i amb qui vaig anar al cinema, "lucia y el sexo" dos anys després li va donar el goya a millor actriu revelació a Paz Vega, també recorde en quin cinema la vaig vore, m'agradà. Ja en el 2007 "caotica ana" m'agradà molt, ja sé que la majoria de les crítiques no la van posar massa bé, pot ser fou el meu moment i el fet d'anar a vore-la tota sola, féra que per a mi siga especial, això i la cançó de Cesarea Evora (tiempo y silencio) ...encisadora..., el cinema també el recorde.
Ahir veient " una habitación en roma", inspirat en el genial film "En la cama", del chilé Matías Bize, vaig perdre l'amor per aquest director. El millor de la pel.lícula? la banda sonora, la cançó interpretada per Russian Red (loving strangers). Com no, també recorde el cinema i l'excel.lent companyia.
"I’ve got a hole in my pocket
where all the money has gone
and I’ve got a whole lot of workto do with your heart
cause it’s so busy, mine’s not"
6 comentaris:
JulioMedemme encantaba.Cuando vi "Vacas" me parecio sumamente original."La ardilla roja" me parecio divertida y muy fresca."Los amantes delcirculo polar" me parece sin duda su obra maestra....una impresionante y poetica historia de amor.
Pero a partir de aqui todo empieza a ir cuesta abajo:"Lucia y el sexo" se salva unica y exclusivamente porque Paz Vega es de una belleza impresionante porque la historia es bien floja,"Caotica Ana" me parecio pues eso:caotica....no me gusto nada lo siento....por eso no piensoir a ver esta ultima....me parece que Julio Medem ha perdido el norte...eso,o se lo ha creido mucho
Besos
Juanjo, millor queda't escoltant la Russian Red...no tens per què sentir que no t'agradara "Caotica Ana"...
un beset
Aprofitant que he vist la pel·lícula, diré la meua. Personalment esperava molt més de la pel·li, però jo també vaig anar amb una companyia magnífica.
P.S.: per cert m'agrada molt llegir-te
Hola Rubén, benvingut al món dels comentaris i gràcies per llegir-me.
un beset.
No he podido comentar tu ultima entrada puesto que tu blog no muestra esa posibilidad.Sera algun error
En cualquier caso queria decirte que me ha encantado la historia de la peta y el gorrilla.....no se si es real,pero mereceria serlo....en cualquier caso es muy bonita y muy bien narrada
Besos
sí Juanjo, ha segut un error això dels comentaris.En tota história sempre hi ha quelcom de realitat, quelcom de fantasia...
M'anima que t'agraden els meus post.
un beset.
Publica un comentari a l'entrada