Mirant per la finestra del seu cau el paisatge diari, en aquesta suposada nit màgica, en que els desitjos es compleixen després d'algun rídicul ritus, pensa que és diferent, que res no ha canviat des de que va complir els setze anys.
Ha canviat de ciutat, de casa, de parella... però segueix sentint-se diferent.
Diferent per anar a contracorrent del món, del seu món, però a corrent dels sentiments deixant-se portar pel cor i la passió.
Menudeta i cosmopolita per excel·lència malgrat que freqüenta varietat de medis. Lluitadora incansable per la felicitat, defensora de la improvisació i l'espontaneïtat, fanàtica dels castells enlairats i dels somnis impossibles.
Li agrada volar amb il·lusió per projectes que no tenen futur, per llocs remots i llunyans on qualsevol no et recomanaria.
és diferent,sí, però li agrada.
cap al setembre totes tornaran cap a l'àfrica...ella (punxa'm)qui sap.
7 comentaris:
Un escrito muy íntimo,precioso.gracias por la esperanza en un mundo de mariposas de colores llenas de Amor.
Mo
Al principio pensaba que hablabas de ti,luego me di cuenta de que hablabas de una golondrina...y al final conclui que tambien hablabas de ti
Besos
Donde mejor se vive es dentro de las fronteras de fantasia, lleno de sueños imposibles y luchas perdidas que son las que llenan y alimentan nuestra alma...pero esto es otra historia.
Un beso
Hola un escrit molt bonic.
Cada primavera vénen unes oronetes a niar al balcó del meu pis de fadrí (que no matxutxo, tot i que estic en el límit). Són unes bèsties a les quals he agafat molta estima i que m'avisen dels canvis estacionals.
Que duren les oronetes i el bon temps!
Hola no sé qui
Unes quantes cosetes:
1) m'encisa la foto que has posat, l'has girada tu o ja hi venia?
2)jo també m'he confós, ha estat una sorpresa descobrir-la (a l'oreneta)
3) així que ets una oreneta o oroneta o oronella, bona descoberta. Et recomane la cançó "a una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba" d'Al Tall. T'agradarà!
Una abraçada ben forta!
Hola!
si em digueren amb quina bèstia m'identifique m'ho hauria de pensar força. Probablement seria una amalgama de diferents elements. Sí que tinc clar que em proveiria amb unes ales ben grans.
M'agrada!
Mo: de res Mo.
Juanjo: te marejat eh? però qui sap?....
Iñigo: estic d'acord amb tu.
anònim fadrí: cuida les oronetes que donen molta sort i són portadores de coses bones.
rubén: l'he girada jo la foto, gràcies per la recomanació de la cançó, la conec.
m'agrada: ales ben grans? per volar més alt? m'agrada.
petonets a tots i com sempre agraïda pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada