Si fóra un personatge d'una pel.lícula americana en aquests moments portaria una caixa de cartró baix del braç amb un cactus, uns portafolis, la foto de la meua somrient família i alguna coseta més... però com que no és ficció nord-americana sinó realitat, simplement m'enduc uns quants paperots i un calaix ple de records i experiències.
No estic trista, com sempre dic i avui ho reitere, els canvis són bons, malgrat que més que un canvi era "crònica d'una mort anunciada".
A partir d'avui tindré temps per experimentar noves sensacions, per trobar-me, temps per cercar nous camins, noves metes, temps per passar la pàgina, fi d'aquest capítol, porta tancada del passat.
A alguns vos trobaré a faltar...malgrat que vos duré en el cor i en l'agenda telefònica. Gairebé sis anys de viure conjuntament, de rialles, de disgusts, la lluita diària, de telèfons que no paren de sonar, jornades interminables..., gràcies a aquells que dia a dia m'han ajudat a formar-me , pràcticament he crescut amb vosaltres, i no sols laboralment. Temps llunyans ja, de la noieta de poble que caigué per casualitat en la "city", he après, he canviat molt.
Sí, avui m'han acomiadat, però estic feliç, m'espera un estiu interminable i apassionant com els d'abans, m'esperen les platges i el sol del sud, pense gaudir al màxim de tot (i amb tu), fer la salvatge, oblidar-me de tot i com ja he dit alguna vegada, en setembre tornar a l'escola.
avui comence a VoLar...(punxa'm)
6 comentaris:
Quan es tanca una porta es fa més evident que hi ha moltes altres portes obertes.
Des de la meua perspectiva, amb una situació laboral i personal força inestable, vull expressar-te la meua admiració per la teua manera d'afrontar les coses.
Per cert, la cançó que has posat és la meua favorita de la troba. Tens bon gust!
Una abraçada i a destrossar l'estiu!
Como ya veo que te dicen por ahí, hoy (por ayer), no es el final, es el principio, te echaré mucho de menos no hay duda, pero de verdad me alegro que recobres tu libertad y que empredas el camino que tu elijas, sólo me queda agradecerte tu compañia en los momentos agonicos que hemos vivido, tu contagiosa alegría y sobre todo tu amistad que espero no perder nunca.
Un beso enorme y mucha suerte.
M'agrada: sempre intente afrontar-les totes positivament, malgrat l'esforç que això suposa. la canço me la va ensenyar un bon amic. sí vaig a destrossar l'estiu.un petonet
Iñigo: m'has emocionat amb el teu comentari, jo també et trobaré a faltar, anem a intentar cuidar l'amistat per a que no s'escape amb el temps. ara vaig a esmorçar amb tu....un petonet molt fort.
Se perfectament, per experiencia propia que tots els canvis que tenim en la nostra vida son per a be, i et porten milers i milers d'oportunitats per a viure noves experiencies i coneixer a gent maravillosa...gràcies per formar part del meu camí...
Bon camí i disfrutal al maxim, com sempre!!!
Estel.la gracietes per passar-te per ací i comentar.
m'encisa formar part del teu camí i compartir el meu amb tu. tens raó, és una sort conèixer gent meravellosa...
petonets
Molta sort!!!
Publica un comentari a l'entrada