" tornar al lloc del crim"

Diuen que els assassins sempre tornen al lloc del crim, en aquest cas i de manera metafòrica, clar, ha tornat una de les víctimes. He tornat per reconciliar-me amb el mal rotllo. 

Aquest és un lloc on sempre he anat amb amics... , un lloc en el que tinc molt bons records. Cerveses eternes i magnífiques, de converses i riures amb els companys del curs dels dissabtes pel matí, la primera copeta abans d'anar de festa o l'última abans d'anar a dormir, el lloc on fer-me un café amb llet sola pels matins, mentrestant llegeix la premsa o simplement contemple eixa placeta que tant m'agrada. Allí fan una de les meues preferides revetlles de falles..... la plaça on fan el millor xauarma i el millor humus que jo he provat fins ara, i moltes coses i fets positius més....

Per això he tornat, m'he assegut en la mateixa taula, he demanat un café amb llet, i allí entre "guiris" i un llibre que parla de la felicitat (Wilhelm Schmid), m'he reconciliat amb el lloc, he soterrat el mal rotllo i he gaudit d'un dilluns més al sol.

Com diu Wilhelm: 

"la felicitat és una maximització del plaer i una minimització o, encara millor, una eliminació del dolor"

vull ser filibustera

Pirata de la mar de les Antilles durant el s XVII. Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana.

William Dampier (East Coker Somerset, 5 de setembre, baptisme, 1652 - Londres, març de 1715) va ser un capità de vaixell anglès, ocasional bucaner i corsari, que també va ser un excel lent escriptor, botànic i observador científic.

Va ser el primer britànic a explorar i cartografiar les costes de Nova Holanda (ara Austràlia) i de Nova Guinea. Va ser la primera persona encircunnavegar el món dues vegades, i fins i tot haguera pogut completar una tercera.

A les colònies espanyoles era conegut com Guillermo Dampierre.

Diana i Michael Preston, a A Pirate of Exquisite Mind [Un pirata de ment exquisita], el descriuen com el més gran explorador-aventurer marí britànic, o almenys, entre els isabelins (en particular, Sir Francis Drake i Sir Walter Raleigh) i James Cook.

Encara que també va ser descrit pel naturalista Alex George com «el primer historiador natural d'Austràlia», Dampier és relativament poc conegut a Austràlia, i encara menys conegut al seu país natal.

En el de les indies de Sevilla l'anomenen el Filibuster Científic.

Aquest passat mes d'agost sota el sol d'Andalusia, no sé si per la calor, que va fondre els meues neurones o perquè de vegades m'agrada perdre'm en la imaginació, vaig fer una volta al món amb uns diners que possiblement en tocarien al sorteig extraordinari de l'estiu. s'ho podeu imaginar. ho vaig passar Molt bé, viatjava camí d'Estepona a vore unes molt bones amigues (agraïr-vos l'hospitalitat). i menstrestant em va donar temps a donar-li la volta al món .... en fí, ja he asumit que l'única solució per aquest somni i d'altres, seria fer-me filibustera, com en William Dampier. algú s'apunta?

....jo mentrestant escoltaré a  Joe Strummer...filibuster (punxa'm)

inCertesa                            inseguretat                             distracció            

                                                absència

                                incertitud                 dubte     
  
(estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta.)

cremant nuvols

 a tots aquells que cremeu la terra,

a tots aquells que cremeu els arbres,

a tots aquells que cremeu els animals,

a tots aquells que cremeu perquè sí,

a aquells que cremeu el nostre bonic paisatge,

que cremeu la vida.

més caldria que cremareu el nuvols, com En Serrat

i deixareu la nostra terra tranquil·la.

Primer em demanares que cantara baix l'arc de sant Martí i et posares a córrer, llavors jo et vaig dir que qualsevol nit podia eixir el sol i amb això obrirem el nostre camí.

Jo et vaig convidar a veure la part bona de la vida i a canviar de planeta mentres esperava que arribares amb la lluna baix del braç, però tu em digueres que era una criatura dolcissíma i que l'atzar havia segut un capritxós per fer que ens trobarem. Després d'aprendre la diferencia entre els dos, començarem a volar i acabarem en la vie en rose, jo com una dona secreta i tu com john travolta ballant grease.

I entre la nevera buida i la llista de la compra ens sorprenguérem ballant de nou fins el final del l'amor a la voreta de la ximenera... aleshores vingueren el dubtes, d' on anirien el petons que no ens donavem, elegir pujar o no al tren... i quan ja havies decidit que volies "algo conmigo" amb calamaro jo et vaig dir " nos volveremos a ver" amb calamaro també.

I eixe dia, hores més tard, després de beure'm unes quantes de sabina.... entenguérem on anaven el petons que no ens donaven i que era un llàstima deixar-los perdre, jo vaig deixar de ser secreta, tu pujares al tren i vàrem volar el dos junts.

... tot gràcies a la cervesa calenta.

per molts anys

s i l e n c i

shhhh!!!!!

Silenci , fet de no parlar, de callar, fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit, absència de tot so o soroll.  Silenci, és el títol de l'últim llibre que he llegit, que vaig comprar per casualitat, al llegir la contraportada em va pareixer interesant. Així va ser com vaig coneixer el Gaspar Hernández, autor del llibre, director i presentador de l'ofici de viure (catalunya radio) i ahir a la nit, bricolatge emocional (tv3), també encapçalat per ell.

'El silenci' és el seu primer llibre, i és situa en una habitació de Formentera;on un home parla, durant tota una nit, a una noia adormida. Ella és Umiko, una japonesa que fa classes de meditació i que creu en el poder de la curació espiritual;ja que té càncer i creu que aquell home li pot curar la seva malaltia mitjançant les paraules. Umiko ha passat per un dur aprenentatge en un monestir zen, i està convençuda que si les emocions l'han fet emmalaltir, també la poden curar. 

Gaspar Hernández aconsegueix a ‘El silenci’ un equilibri entre un univers racional i un de màgic.

"...al capdavall l'energia de l'amistad és semblant a la del amor, amb l'única diferència que s'allargassa més, té més posibilitats de durar en el temps, i no implica un desig sexual..."