dissabte, 4 de setembre del 2010


Primer em demanares que cantara baix l'arc de sant Martí i et posares a córrer, llavors jo et vaig dir que qualsevol nit podia eixir el sol i amb això obrirem el nostre camí.

Jo et vaig convidar a veure la part bona de la vida i a canviar de planeta mentres esperava que arribares amb la lluna baix del braç, però tu em digueres que era una criatura dolcissíma i que l'atzar havia segut un capritxós per fer que ens trobarem. Després d'aprendre la diferencia entre els dos, començarem a volar i acabarem en la vie en rose, jo com una dona secreta i tu com john travolta ballant grease.

I entre la nevera buida i la llista de la compra ens sorprenguérem ballant de nou fins el final del l'amor a la voreta de la ximenera... aleshores vingueren el dubtes, d' on anirien el petons que no ens donavem, elegir pujar o no al tren... i quan ja havies decidit que volies "algo conmigo" amb calamaro jo et vaig dir " nos volveremos a ver" amb calamaro també.

I eixe dia, hores més tard, després de beure'm unes quantes de sabina.... entenguérem on anaven el petons que no ens donaven i que era un llàstima deixar-los perdre, jo vaig deixar de ser secreta, tu pujares al tren i vàrem volar el dos junts.

... tot gràcies a la cervesa calenta.

per molts anys

2 comentaris:

juanjo ha dit...

ay¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.....el amor y su magia....felicidades por el tuyo
besos

m'agrada ha dit...

ets una artista! com es poden escriure coses tan xules! i sobretot poder viure-les!
m'ha encisat! enhorabona per l'escrit i pel bloc tan rexulo que tens!