dilluns, 21 de febrer del 2011

sense paraules...


                                               "Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles...."
Publicat per a 12:24
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Pilar ha dit...

Hi ha silencis que paga la pena sentir-los.

24 de febrer, 2011 09:42

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)