deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat,
imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon,
el present està aturat,
no es mou,
jo sí.
els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,
falta poc per a que tot començe a moure's,
surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara,
i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui.
2 comentaris:
¡cómo me gusta la forma tan sencilla y a la vez completa de narrar el mundo interior del sentimiento
gràcies MO.
una abraçada molt forta!!!
Publica un comentari a l'entrada