divendres, 6 d’abril de 2012

...tenia bonicos els ulls...

Entre notes negres, compassos de dos per quatre, en el meu cap resonen cançons d'ací d'allà.... i passe d'unes a les altres enllaçades com en aquells antics mails. I totes les cançons és tornen una.
Una cançó llarga i trista, una banda sonora que no s'acaba, vaig acumulant cançons noves, fent una llista llarga d'estils, de músiques, de sons...per de tant de tant, com avui, tornar al principi de la llista i toCar cançons de bressol com esta....


Cap comentari: