risc? perill? passió.

"... creo que Emerenc empezó a quererme de verdad a partir de esa época, sin reservas pero con la gravedad casi sombría de quien acepta que el amor implica responsabilidad, entraña riesgos y que, a fin de cuentas es una pasión peligrosa."

 (La Porta , Magda Szabó)

una nit amb Estellés

"...Ones que vénen, mar que s'allunya, tot és ben prop, tot és lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot, s'esmuny...." (vicent andrés estellés)

poseu-me les ulleres

sense nom

Visc en un barri on els súpers tenen portera, on per estacionar el cotxe has de pagar la zona blava i a més a més l’home de la gorreta, que tant amablement t'indica les maniobres precises per a un bon estacionament a canvi d'una pròpina (un bes en la galta si està en el mercat).

Els carrers són estrets , les voreres no mesuren més de cinquanta centímetres d’amplària, no hi ha gairebé contenidors per a reciclar,... la llum dels carrers es tènue i misteriosa, però suficient per il•luminar els grafits, que van canviant dia sí dia també.

Un barri on conviuen el autòctons de tota la vida, els moderns d’ara, els ionquis d’ahir i d' avui, proxenetes , les dones de mala vida i qualsevol tipus de gent que et passa pel cap en aquests moments.

Des de la meua finestra no veig ninguna gran avinguda, ni un gran parc, ni grans edificis dissenyats per grans arquitectes, sols uns balconets amb flors i portes mallorquines, alguna que altra farola que s’encén intermitentment i un patí ple de xiquets.

m’encisa...

Visc en un carrer sense nom on les teues cartes no arribaran mai. Però malgrat tot, m’agrada i no ho canviaria per (res.) o per tot? 

el futur és incert

Com passen el anys...

Ens hem fet grans des que jugavem al pati del col.legi i seiem en les voreres de la part de darrere a xerrar de les nostres coses..t'enrecordes?, ja fa temps d'això.

Avui llegint el teu  llibre, per cert m'ha encisat, ...he tornat a aquells temps, quan passàvem moltes estones junts, després les nostres vides han anat per camins diferents, c'est la vie .

T'he vist tant somrient en la contraportada i he pensat..ostres!!! que guapo que està i com m'alegre que vaja complint somnis, que no sé, si ja els tenia quan jugàvem en aquell pati ple de pedres, però sí quan començarem a ser majors i agafar el bus per anar al insti...

Només escric aquestes humils línies, davant tot un escriptor, per donar-li la més calorosa enhorabona i recomanar a tothom que compre el llibre i gaudisca llegint-lo tant com jo.