diumenge, 9 de maig del 2010

refugi per a l'ànima

Fa anys, vaig descobrir un lloc, perdut en una vall preciosa, per a desconectar-me, refugiar-me i oblidar-me per uns dies de la monotonia, la ciutat, els sorolls, del telèfon... on carregar les piles, i tornar a casa amb energia positiva.
Aquest cap de setmana he estat allí, com sempre he tornat amb eixa bona energia, el contacte amb la natura, el bon menjar cassolà, la festa popular (hem plantat un xop), la música al carrer, les rialles i més rialles... i sobretot envoltada de molt bona gent.

Moltes gràcies per tot, com sempre ha estat un plaer.












P.s:  (sóc afortunat@, però ho diré fluixet, no espanti la sort que viatja a prop meu)

dimecres, 5 de maig del 2010

una proposta...



"..tria l'estrella que t'agrade més, que jo hi seré dins, cuidant de que tu tingues els somnis més guapissims que es poguessin tenir.."
                                        (cal tenir spotify per sentir-la)

P.s: hi ha dies que necesitaries que algú te la cantara. a què si?

diumenge, 2 de maig del 2010

Quant és?

Moltes vegades ens preguntem el preu de les coses, preu és l'assignació d'un valor monetari numèric a una mercaderia o servei, es fixa mitjançant la llei de la oferta i la demanda .... i no sé quines altres històries que no entendre mai, ni ganes, total acabe pagant-ho igualment.

Però? i les immaterials? quant valen? en aquestes el preu va lligat amb el valor (conjunt de qualitats d'una cosa que la fan estimable) que canvia segons cadascú.
Un petó o una abraçada no val el mateix per a tu, per a mi o per a ell/ella...la vàlua depén de la situació, del moment, de l'època de l'any, de si has tingut un bon dia o no, si has desdejunat bé, si el teu cap t'ha renyat, de si el tren, el bus ha passat a l'hora, o si vas amb el cotxe, si has trobat aparcament a la primera o t'has passat un hora per estacionar-lo, si el gos de la veïna t'ha deixat dormir, si ell/a t'ha telefonat .... de tantes coses... que no sabria anomenar-les  totes.

Jo que em considere consumista (de vegades), m'agrada molt comprar qualsevol cosa, intente cada dia valorar les coses sense preu, aquelles que no podem comprar, eixes que ens fan diferents uns dels altres i alhora ens posa als pobres i als rics en el mateix nivell. Tot no es paga amb diners...


què val més, un sopar en un lloc elegant o un petó que et sorprén mentrestant tu prepares una humil amanida?

què val més, un passeig en un cotxe de luxe o una abraçada llarga i estreta?

què val més, que et regalen un viatge amb tot inclòs o  tenir algú que t'estima mirant-te mentrestant tu dorms en el sofà?

què val més,  un anell de molta vàlua o que et llegeixen un paràgraf d'un llibre que t'agrada molt i et facen sentir especial?

                        què val més.....? què val més......???????.....¿¿¿¿¿

Jo ho tinc quasi clar, encara que la vida també passe la factura de tot allò que no té preu, jo la pagaré amb molt de gust.... quant és?





dilluns, 26 d’abril del 2010

Viatjar Somniant o Somniar Viatjant?


Situada estratègicament al centre del mar Mediterrani occidental, Sardenya ha estat sempre un port obligatori per a tots els navegants que anaven d'un costat i de l'altre del Mediterrani cercant matèries primeres i noves rutes comercials.

No tinc ninguna intenció de fer rutes comercials ni de cercar matèries primeres....de moment, i sé que és prompte per pensar en les vacances de l'estiu...però se m'ha passat pel cap, tal vegada per un vol barat de la xarxa...?, de viatjar aquest estiu a Sardenya. Malgrat que tenia fixats destinacions diferents per al pròxim viatge com Istambul, les illes Gregues, Berlín...


Aleshores m'he posat a buscar informació sobre aquesta illa... i m'he sorprès, perquè llegint webs de viatges, blocs, comentaris....he descobert una illa que no coneixia, que té una gastronomia encomiable, uns paisatges meravellosos....m'he imaginat amb un cotxe de lloguer creuant l'illa de cap a cap, amb un equipatge mínim, l'estiu, la calor, el sol, les platges verges, bon menjar i... m'ha semblant tant desitjable, que m'han agafat unes ganes boges de fer-me la motxilla i volar fins allí. Tal vegada tot quede en un somni de viatge o qui sap... en un viatge de somni.