国境の南、太陽の西

"A vegades, quan et miro, tinc la sensació que miro una estrella llunyana -li vaig dir-.és molt lluent, tot i que és d'una estrella que ja ni tan sols existeix.Però a vegades aquesta llum em sembla més real que cap altra cosa."

"potser, és un paraula que deu existir al sud de la frontera, però no pas al l'oest del sol."

“No hi ha ningú que no vulgui vibrar amb alguna cosa especial. El que vol la gent és una experiència sublim, encara que per arribar-hi només una de cada deu valgui la pena. Això és el que fa moure el món. Suposo que se’n podria dir art.”

                                                    Haruki Murakami ( l'amant perillosa)

 

mens sana in corpore sano

Mens sana in corpore sano és una dita llatina de Juvenal. El seu significat original és el de la necessitat d'un esperit equilibrat en un cos equilibrat; no és, per tant, el mateix sentit que avui emprem de ment sana en un cos sa.

La frase del poeta Juvenal prové de pregàries que ell feia als déus implorant que li concediren un esperit i un cos equilibrat, perquè pensava que abans de demanar coses banals i passatgeres preferia pregar per una integritat en el seu cos, la seua ment i la seua ánima.

Últimament sota l'influència aliena, aquesta dita em persegueix. La teoria la tinc molt clara, és tant important el cos com la ment. Començant per ací, i suposant, confirmant que m'agrada conrear la ment de tant en tant (no excessivament) amb música, llibres, art....em queda una part d'aquesta dita pendent, el cos.

Ha arribat l'hora de completar la dita de Juvenal, si més no, perquè l'edat apreta i els anys començen a no perdonar, el gimnàs (eixe gran desconegut). Eixe lloc ple de gent suant, agafats a màquines estranyes, amb una tovallola i una botelleta d'aigua mineral, tot un ritual. Un ritual que has d'aprendre per a entrar en aquest joc. Doncs mirant-ho com un joc..., com que a mi jugar m'agrada. que comence la partida.

si tornes...

Si Tornes

Repetiré el meu nom i el teu també.

Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec

o, tal volta, un conjur.

De sobte et sento

molt a prop i el temor m'immobilitza

¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?

Em tanca els ulls un calfred i et contemplo

com a través dels vidres enllorats

d'una finestra.

Pren-me tot@, si tornes.

Martí i Pol, Miquel

temps de canvi, moments d'incertesa...

Temps de canvis, moments d'incertesa.

Cal suposar que després d'un canvi (no parle del climátic, és clar) sempre hi ha amagada alguna cosa millor, a mig camí entre la felicitat i l'esperança.

Suposem que senzillament el fet d'experimentar un canvi, fa que el nostre cos, una vegada passat el període de por al canvi i la incertesa de no saber on ens durà tot plegat, segregue unes substàncies en la ment, que ens provoquen una sensació de millora general, transmetent il.lusió,(imatge o representació enganyosa de la realitat provocada per la imaginació o per una interpretació errònia), fantasia, miratge... i ens donen forçes per continuar.

però tot açò, només és un supòsit....