sentiments congelats

"¡Tú tenías que hacerte el héroe! ¿no?

No te podías quedar tranquilito y dejar que se lo llevaran todo.

Eres un puto egoísta. No has pensado en mí para nada.

¿Qué vamos a hacer, eh? Dime tío listo...

Ahora ya no eres tan chulo, ni tan... ¿Qué vamos a hacer? Estamos encerrados en

esta nevera por tu culpa ¿En qué estabas pensando?

Dime, por favor, ¿en qué estabas pensando?"

Dos hòmens, germans, tancats en un congelador industrial, per motius il·lògics..., cúmul de sentiments que ixen a la llum en una situació extrema, al límit, amor, odi, retrets, angoixa, desesperació, somriures, melangia, ressentiments, penediments...

En la vida real passa el mateix? ens tenen que posar en una situació extrema per a dir-nos que ens estimen? que ens trobem a faltar els uns als altres? per donar les gràcies per allò que una vegada feren per tu? o no?

Normalment ens guardem els sentiments, els amaguem allà dins de la nostra ànima, per no sentir-nos vulnerables, fràgils... perquè si els tenim a flor de pell, potser ens faran mal.

Tancats en aquest món congelat, en el que cada vegada ens mirem tots més el melic que als que ens envolten, abans que se'ns glacen els sentiments i semblem blocs de gel deambulant per l'absurd, expressem-los, diguem-los, recordem-los, escrivim-los encara que siga en un "post-it", com qui recorda que se li ha oblidat comprar el xampú, la mantega o anar a recollir el vestit de la bugaderia.  Recorda'm-ho...

P.s:  per a que les nostres sales de teatre estiguen plenes de gom a gom, que el nostre teatre es valore tal i com es mereix , que no tinguen que llegir el manifest(punxa'm) fora de les sales protestant contra tots aquells, culturalment ignorants i amb poder, que posen entrebancs a l'art del teatre valencià... propose que anem al teatre (punxa'm)

l'estiu? mes o estació?

Juny és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies. El seu nom en llatí era iunius i venia donat per la deessa romana Juno i dóna inici a l'estiu a l'hemisferi nord.

El dilluns 21 de juny de 2010, a les 13h 28m hora oficial peninsular, s'iniciarà l'estiu en l'hemisferi nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació, és la més llarga de l'any des de fa alguns segles, durarà 93 dias i 15 hores....acabarà el 23 de setembre.

Potser l'estació dure 93 dies i 15 hores, no ho dubte, però el meu estiu fa molt de temps que no dura poc menys d'un mes escàs.

Records dels estius llargs, aquells en els quals desitjava que vinguera setembre, per anar a la llibreria del poble i comprar-me el llibres pel proper curs (sí, sempre era la primera de tots en anar-hi...), aquell flaire a paper per estrenar, la il.lusió d'un fum de coses noves per aprendre, retrobar-te amb els companys, m'agradava tornar a l'escola.

Records d'infantesa gairebé tots lligats als camps de la Marina Alta, als tarongers...quan anàven a la caseta, prendre la fresca mentrestant comptàvem històries i estels. Quan ens rebolcàvem pels agrets dels camps o quan el meu oncle regava "a manta", i ens treien les espardenyes corrents, ens ficàvem dins del bancal a sentir la sensació del fang entre els dits del peus. Les cames plenes de blaus, la pell socarrada pel sol. No teníem piscina en propietat, bé, en teníem una de ben llarga, amb aigua molt freda, bona per a la circulació, la séquia.

Aquells estius eren meravellosos....la bicicleta, el banyador i les espardenyes.

Ara des de la distància del temps, m'agradaria tenir un estiu ben llarg, amb només una bici, un banyador i unes espardenyes, oblidar-me del mòbil, el portàtil, internet, l'hipoteca i demés..., sense preocupacions... tornar a ser lliure i salvatge (que viu en un estat de natura, no domesticat) pels camps de la meua comarca... i a setembre tornar a l'escola.

(pot ser serà el meu desig per a la nit de la revetlla de san joan o no)

Ens regala Juny
 (Isabel Barriel)

Ens regala juny
la millor temporada.

Per molt que matinis,

no veus l'albada.

Els dies són llargs

i la llum molt clara.

Ens regala préssecs, cireres,

banys a la mar blava,

les tardes lliures

i les vacances més llargues.

Ens diu amb veu emocionada

que el curs té la cloenda preparada.

Ens convida a fruir

de la revetlla amb màgia estelada.

Ens duu el solstici d'estiu

per acomiadar una primavera ja caducada.

Et rebem, juny,

amb una forta abraçada.


 una cançoneta(punxa'm)

esperar o desesperar?

Si hi ha alguna cosa que em desespera és la impuntualitat. No m'agrada arribar tard al treball, amb els amics, familiars, coneguts, amants, a la vida. no m'agrada que m'esperen, esperar tampoc.

Esperar... tenir l'esperança d'aconseguir el que es desitja, creure que ocorrerà alguna cosa, desitjar que alguna cosa passe, romandre en un lloc on creus que va anar alguna persona o que va a passar quelcom, aturar una activitat fins que passe alguna cosa....

esperar desespera per natura,

perquè sí,

 perquè no cal,

 perquè tot és més fàcil.

no esperes

arribaràs tard.

i l'espera és fa llarga (punxa'm)

国境の南、太陽の西

"A vegades, quan et miro, tinc la sensació que miro una estrella llunyana -li vaig dir-.és molt lluent, tot i que és d'una estrella que ja ni tan sols existeix.Però a vegades aquesta llum em sembla més real que cap altra cosa."

"potser, és un paraula que deu existir al sud de la frontera, però no pas al l'oest del sol."

“No hi ha ningú que no vulgui vibrar amb alguna cosa especial. El que vol la gent és una experiència sublim, encara que per arribar-hi només una de cada deu valgui la pena. Això és el que fa moure el món. Suposo que se’n podria dir art.”

                                                    Haruki Murakami ( l'amant perillosa)