ja està ací, ja ha arribat...l'EsTiU

"Des que et conec que és com estiu

Des que estem junts que és com estiu."

aprendre

torna i torna,

allà on no deuria,

allà on sempre li fa mal.

no aprén, 

i hi torna

més i més vegades,
una rere l'altra

per què?

no ho sap pas.

per què no?

perquè no cal.

perquè cal oblidar,

perquè cal suprimir,

perquè cal eliminar,

perquè cal aprendre,

malgrat que faça mal.

  

                              anònim

aprenem (punxa'm)

psique, ànima, esperit?

En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, la ment o per un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viuen en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes.

 

La psicologia moderna parla de psique o de ment en comptes d'ànima i la considera com un receptacle d'emocions i vivències, així com la font de la voluntat d'actuar.

De vegades ens preguntem eixes coses ( o no?)..i pensem per quina de les opcions ens decantem. Hi ha persones que són més sensibles a les emocions i a les vivències, qui no ha experimentat mai la sensació negativa o positiva en conéixer alguna persona nova, qui en un moment donat s'ha sentit mal o bé sense saber ben bé perquè. Pot ser hi ha gent que sent més la psique, l'ànima, l'esperit o com vullgueu anomenar-ho, estan més atentes al seu cos i com es comporta en certes ocasions i davant situacions diferents. Com de sobte es posen a plorar sense ninguna raó de pes, com són capaços de percebre sensacions fora de l'abast de les explicacions científiques, podríem dir que són més sensitives? que tenen els sentiments i sensacions tant a flor de pell que gairebé podríem tocar-los ? persones extraordinàriament sensibles i impressionables ? ....???

 

La ciència moderna rebutja el concepte d'ànima perquè no és demostrable empíricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell. L'ànima, doncs, passa a l'àmbit de la creença o de la fe. També es considera un sinònim poètic de ment.

Tal vegada la ciència tinga raó i les persones sensitives no són més que gent amb una ment poètica? al cap i a la fi, m' és igual...en qualsevol dels casos no vaig a deixar de ser impressionable.

mentrestant ballem... (punxa'm)

a propòsit de besar...

"Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.

Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mi como una luna en el agua."

                                                Rayuela (capítol 7) Julio Cortázar