per raons de recerca d'un mail perdut, he estat recercant en la llista del mails oblidats, m'he sorprés en trobar-me mails que pensava que estaven eliminats i ben eliminats. no he pogut evitar rellegir algun que altre i com sempre m'he posat trista de nou, he olorat el fracàs anunciat, he trobat en les paraules incissos que llavors no vaig ni intuïr. quan un@ no veu més enllà del seu nas, bé, més bé del nas de l'altre, i lluita amb tots i contratots per a dur endavant el seu projecte, que com sempre, pensa que és el darrer i que mai hi haurà un de millor.
Però amb el temps i la distància, les coses canvien de forma ide color. És aleshores quan ens castigem per haver segut tant babaus, per no haver vist les coses des del primer moment, i ens maltractem per haver-nos equivocat de nou. Per tenir que fer l'esforç de tornar a començar i per continuar la lluita que mai acaba.
i així és la vida, una lluita que mai s'acaba, només quan u mor.
els amants de la vida, sempre mirem cap endavant, gaudint d'un i cadascun dels petits regals que ens dóna i eliminem mails i records dolorosos per no recordar allò que ens fa mal. continuem el nostre camí amb l'alegria apassionada en el cor i el somriure casipermanent en el rostre.
Quizás la encuentre de nuevo en los iconos, a veces la encuentro en una naturaleza muerta, y todo ello me ayuda a ver cómo algo ha encontrado su forma, pero también que puedo encontrarla en utensilios de la vida cotidiana, en la literatura o en piezas musicales.
