¿Donde estas yolanda?

"te busque, te busque yolanda, y no estas, y no estas yolanda...."

ens passem la vida buscant, rebuscant, cercant, recercant la nostra "yoland@". hores i hores de converses, deliberacions, conclusions imaginaries, estrategies de conquesta, deduccions errònees de comportaments... i al cap i al a fi.... sabem de sobres, que si les coses no són fàcils, sinó flueixen, no paguen la pena...i has de deixar-les passar....

obtaré per fluir més, i pensar menys.....la pregunta és, la meua "yoland@" voldrà fluir amb mi?

noséqui i el futur... bon nadal familia bloguera

un any complicat,
un any díficil de resumir en quatre paraules... 
un any d'imatges en el cap  que van i venen sense ordre,
sentit i direcció. 
així que ho resumiré en una il·lustració meua per al pròxim any.


bon nadal i vos desitge el millor per al que ve...

"Mi luna está girando veloz..."(sidonie)

deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat, 

imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon, 

el present està aturat, 

no es mou,

jo sí.

els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,

falta poc per a que tot començe a moure's, 

surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara, 

i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui. 

històries que no canvien...

entre la por i la covardia (post del 5 de març 2010)

No és la primera ni l'última vegada, d'això últim n'estic gairebé segura, que la covardia o la por al fracàs entrebanca la felicitat. 


per què tanta por al risc? a perdre el cap, els papers, la seguretat de controlar cada pas que fem ?


m'agrada la espontaneïtat, el fer allò que et ve de gust i allò que el teu cos et demana, viure el present i no el futur, i molt menys el passat.

Aquells que sigueu covards/es.... 

aquells que no s'atreviu a l'amor sense mesura, a arriscar i a posar tot el vostre entestament en una sola persona.

aquells que difumineu el vostre amor en diferents ports, per a sentir-vos estimats, però no presos.

no sereu presos de ningú, però mai estareu al 100% de res.

visquen els valents que expressen els seus sentiments i que criden als quatre vents ...l'estime

als valents que malgrat còrrer el risc de caure en l'abisme del desamor, obrin el seu cor i deixen que els altres juguen amb ell.

....millor 2 mesos d'amor intens que tota una vida de covardia.