Ai Jean-luc...

Com imagine haveu intuït, m'agrada molt escoltar música (en cada post d'aquest bloc en pràctiques he inclòs una cançó). Fa uns dies, va arribar per casualitat, o no, fins la meua llista del spotify aquesta cançó que avui vos propose per escoltar, jo no puc parar de sentir-la i de ballar-la, el disc complet s'ha convertit en la banda sonora del meu mes de maig.

Pertany a l' últim disc titulat "Bed and breakfast" de els amics de les arts, tot un descobriment...

 

punxa per escoltar mestrestant...llegeixes la lletra

"Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto exprés per convidats".

"Et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable.

Però allà no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una paret al fons imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard. Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc.

Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li: "Ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero".

Em va convidar a fumar i en un plano-seqüència una frase magistral "Una dona és una dona. No et preocupis, tant se val".

L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc."

 

...com que jo també hi ha coses que vull entendre-les però no puc, com tothom, vos suggereix comprar un pòster d'en Godard a vore si ho clissem tot més clar ? qui sap ?...

refugi per a l'ànima

Fa anys, vaig descobrir un lloc, perdut en una vall preciosa, per a desconectar-me, refugiar-me i oblidar-me per uns dies de la monotonia, la ciutat, els sorolls, del telèfon... on carregar les piles, i tornar a casa amb energia positiva.

Aquest cap de setmana he estat allí, com sempre he tornat amb eixa bona energia, el contacte amb la natura, el bon menjar cassolà, la festa popular (hem plantat un xop), la música al carrer, les rialles i més rialles... i sobretot envoltada de molt bona gent.

Moltes gràcies per tot, com sempre ha estat un plaer.












P.s:  (sóc afortunat@, però ho diré fluixet, no espanti la sort que viatja a prop meu)

una proposta...

"..tria l'estrella que t'agrade més, que jo hi seré dins, cuidant de que tu tingues els somnis més guapissims que es poguessin tenir.."
                                        (cal tenir spotify per sentir-la)

P.s: hi ha dies que necesitaries que algú te la cantara. a què si?

Quant és?

Moltes vegades ens preguntem el preu de les coses, preu és l'assignació d'un valor monetari numèric a una mercaderia o servei, es fixa mitjançant la llei de la oferta i la demanda .... i no sé quines altres històries que no entendre mai, ni ganes, total acabe pagant-ho igualment.

Però? i les immaterials? quant valen? en aquestes el preu va lligat amb el valor (conjunt de qualitats d'una cosa que la fan estimable) que canvia segons cadascú.

Un petó o una abraçada no val el mateix per a tu, per a mi o per a ell/ella...la vàlua depén de la situació, del moment, de l'època de l'any, de si has tingut un bon dia o no, si has desdejunat bé, si el teu cap t'ha renyat, de si el tren, el bus ha passat a l'hora, o si vas amb el cotxe, si has trobat aparcament a la primera o t'has passat un hora per estacionar-lo, si el gos de la veïna t'ha deixat dormir, si ell/a t'ha telefonat .... de tantes coses... que no sabria anomenar-les  totes.

Jo que em considere consumista (de vegades), m'agrada molt comprar qualsevol cosa, intente cada dia valorar les coses sense preu, aquelles que no podem comprar, eixes que ens fan diferents uns dels altres i alhora ens posa als pobres i als rics en el mateix nivell. Tot no es paga amb diners...

què val més, un sopar en un lloc elegant o un petó que et sorprén mentrestant tu prepares una humil amanida?

què val més, un passeig en un cotxe de luxe o una abraçada llarga i estreta?

què val més, que et regalen un viatge amb tot inclòs o  tenir algú que t'estima mirant-te mentrestant tu dorms en el sofà?

què val més,  un anell de molta vàlua o que et llegeixen un paràgraf d'un llibre que t'agrada molt i et facen sentir especial?

                        què val més.....? què val més......???????.....¿¿¿¿¿

Jo ho tinc quasi clar, encara que la vida també passe la factura de tot allò que no té preu, jo la pagaré amb molt de gust.... quant és?