Hi havia una vegada....

Hi havia una vegada una poetessa que una nit de lluna plena va conéixer un "gorrilla" desacomplexat.

Ella, amb la mirada perduda, ennuvolada pels seus pensaments absurds, anava a pel seu cotxe, estacionat davant del mercat. Va clissar el captaire, però es va fer la desinteressada per no donar-li la propina pertinent, que sabia que este li demanaria, i va mirar cap un altre lloc.

No va poder escapar-se, ell ja l'havia vista com s'apropava allà on ell hi era, just al costat del seu vehicle.

Va pujar tranquil·lament al seu cotxe, sense fer cas del pobre "gorrilla", llavors va arribar el típic nerviós per darrere fent sonar el clàxon.
El "gorrilla" va tranquil·litzar el conductor impacient amb el seu bon caracter i li féu a la poetessa les indicacions adients per desestacionar el vehicle. Aleshores, la poetessa agraïda i corpresa pel somriure sincer del "gorrilla", va baixar lentament el vidre i amb un somriure d'orella a orella li va donar les gràcies.
Ell ja li havia allargat la mà amb la palmeta cap amunt com demanant-li el que li pertocava.

- ho sento molt, però no duc diners. (va dir ella.) i sense pensar-ho massa, amb la espontaeïtat d'aquell que es deixa portar pel moment, li va fer dolçament un petó a la galta. Sorpresa per les papallones que de sobte li voltaven per l'estómac va posar primera i es va allunyar d'allí.

M'han contat els veïns de la zona, que eixa nit hi havia un "gorrilla" ballant com si fos Fred Astaire, però sense pluja i cantant com una beata (amb devoció), sota un fanal, de content que estava, una poetessa l'havia besat a la galta. 

Un temps després els dos pensarien que l'atzar és capritxós.

Mai més s'ha sabut del "gorrilla", ni de la poetessa, ni del final de l'història, així que la deixarem per la imaginació de cadascú...

Només diré... si aneu alguna vegada pel mercat i algun "gorrilla" vos demana una propina doneu-li-la, encara que siga un bes a la galta.

... i conte contat, conte acabat i qui no s'alce té el cul foradat.

loving strangers.

Quan vaig vore" los amantes de circulo polar" em vaig enamorar d'ell, fa uns anys d'aixó (1998), però encara recorde on i amb qui vaig anar al cinema, "lucia y el sexo" dos anys després li va donar el goya a millor actriu revelació a Paz Vega, també recorde en quin cinema la vaig vore, m'agradà. Ja en el 2007 "caotica ana" m'agradà molt, ja sé que la majoria de les crítiques no la van posar massa bé, pot ser fou el meu moment i el fet d'anar a vore-la tota sola, féra que per a mi siga especial, això i la cançó de Cesarea Evora (tiempo y silencio) ...encisadora..., el cinema també el recorde. 

Ahir veient " una habitación en roma", inspirat en el genial film "En la cama", del chilé Matías Bize, vaig perdre l'amor per aquest director. El millor de la pel.lícula? la banda sonora, la cançó interpretada per Russian Red (loving strangers). Com no, també recorde el cinema i l'excel.lent companyia.

                                       "I’ve got a hole in my pocket

                                      where all the money has gone

                                    and I’ve got a whole lot of work
                                         to do with your heart
                                    cause it’s so busy, mine’s not"

Ai Jean-luc...

Com imagine haveu intuït, m'agrada molt escoltar música (en cada post d'aquest bloc en pràctiques he inclòs una cançó). Fa uns dies, va arribar per casualitat, o no, fins la meua llista del spotify aquesta cançó que avui vos propose per escoltar, jo no puc parar de sentir-la i de ballar-la, el disc complet s'ha convertit en la banda sonora del meu mes de maig.

Pertany a l' últim disc titulat "Bed and breakfast" de els amics de les arts, tot un descobriment...

 

punxa per escoltar mestrestant...llegeixes la lletra

"Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto exprés per convidats".

"Et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable.

Però allà no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una paret al fons imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard. Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc.

Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li: "Ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero".

Em va convidar a fumar i en un plano-seqüència una frase magistral "Una dona és una dona. No et preocupis, tant se val".

L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc."

 

...com que jo també hi ha coses que vull entendre-les però no puc, com tothom, vos suggereix comprar un pòster d'en Godard a vore si ho clissem tot més clar ? qui sap ?...

refugi per a l'ànima

Fa anys, vaig descobrir un lloc, perdut en una vall preciosa, per a desconectar-me, refugiar-me i oblidar-me per uns dies de la monotonia, la ciutat, els sorolls, del telèfon... on carregar les piles, i tornar a casa amb energia positiva.

Aquest cap de setmana he estat allí, com sempre he tornat amb eixa bona energia, el contacte amb la natura, el bon menjar cassolà, la festa popular (hem plantat un xop), la música al carrer, les rialles i més rialles... i sobretot envoltada de molt bona gent.

Moltes gràcies per tot, com sempre ha estat un plaer.












P.s:  (sóc afortunat@, però ho diré fluixet, no espanti la sort que viatja a prop meu)