psique, ànima, esperit?

En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, la ment o per un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viuen en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes.

 

La psicologia moderna parla de psique o de ment en comptes d'ànima i la considera com un receptacle d'emocions i vivències, així com la font de la voluntat d'actuar.

De vegades ens preguntem eixes coses ( o no?)..i pensem per quina de les opcions ens decantem. Hi ha persones que són més sensibles a les emocions i a les vivències, qui no ha experimentat mai la sensació negativa o positiva en conéixer alguna persona nova, qui en un moment donat s'ha sentit mal o bé sense saber ben bé perquè. Pot ser hi ha gent que sent més la psique, l'ànima, l'esperit o com vullgueu anomenar-ho, estan més atentes al seu cos i com es comporta en certes ocasions i davant situacions diferents. Com de sobte es posen a plorar sense ninguna raó de pes, com són capaços de percebre sensacions fora de l'abast de les explicacions científiques, podríem dir que són més sensitives? que tenen els sentiments i sensacions tant a flor de pell que gairebé podríem tocar-los ? persones extraordinàriament sensibles i impressionables ? ....???

 

La ciència moderna rebutja el concepte d'ànima perquè no és demostrable empíricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell. L'ànima, doncs, passa a l'àmbit de la creença o de la fe. També es considera un sinònim poètic de ment.

Tal vegada la ciència tinga raó i les persones sensitives no són més que gent amb una ment poètica? al cap i a la fi, m' és igual...en qualsevol dels casos no vaig a deixar de ser impressionable.

mentrestant ballem... (punxa'm)

a propòsit de besar...

"Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.

Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mi como una luna en el agua."

                                                Rayuela (capítol 7) Julio Cortázar

D'enllaç a enllaç...

En l'ordinador sona " walking after midnight" interpretada per Imelda May, un descobriment de fa un temps. Té un disc anomenat Love tatoo que escolte sovint metrestant em perd entre els meus pensaments...

però com passa en aquestes coses de la xarxa, you tube amunt i avall... aquesta cançó és un èxit de Patsy Cline (un altra troballa). Llavors continue la recerca...qui és Patsy Cline (punxa'm) i més de Patsy Cline (punxa'm) ...d'enllaç  a enllaç....i ara aquest i ara l'altre.... arribe a la pel.li Sweet Dreams... ja m'he tornat CRAZY (punxa'm)....

 

Crazy, I'm crazy for feeling so lonely.

I'm crazy, crazy for feeling so blue.

I knew you'd love me

As long as you wanted,

And then someday

You'd leave me for somebody new.

Worry, why do I let myself worry?

Wondering what in the world did I do?

Crazy for thinking that my love could hold you.

I'm crazy for trying and crazy for crying.

And I'm crazy for loving you.
Crazy for thinking that my love could hold you.

I'm crazy for trying and crazy for crying.

And I'm crazy for loving you

això ho pague jo...

És un actor de teatre d'Alcoi, políticament incorrecte, escatòlogic, ateu, groller, sarcàstic...principal integrant d'una companyia alcoiana i director d'aquesta.
Es caracteritzen sobretot per fer monòlegs de caràcter còmic en els quals acostuma a trencar la quarta paret adrençant-se al públic al qual fa partícep de l'actuació. Al País Valencià és conegut per la censura patida per part de l'actual alcalde de Xàtiva, el president provincial del PP, Alfonso Rus, a causa de la seua imitació del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xàtiva i altres històries) i també per part de Teatres de la Generalitat Valenciana sobre la de l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura de Zaplana.

Quan el veus en l'escenari, sobretot les primeres vegades no pots deixar de somriure o fins i tot de riure, les seues actuacions no es podem descriure hi ha que vore-les, sobretot perquè amb la situació actual políticament i religiosament parlant que estem vivint... cal riure's, perquè hi ha per a plorar i no parar. no creus?

xavi castillo

p.s: en you tube hi ha un fum de videos, busca'ls i riu...