No és la primera ni l'última vegada, d'això últim n'estic gairebé segura, que la covardia o la por al fracàs entrebanca la felicitat. per què tanta por al risc? a perdre el cap, els papers, la seguretat de controlar cada pas que fem ?
m'agrada la espontaneïtat, el fer allò que et ve de gust i allò que el teu cos et demana, viure el present i no el futur, i molt menys el passat.
Aquells que sigueu covards/es....
aquells que no s'atreviu a l'amor sense mesura, a arriscar i a posar tot el vostre entestament en una sola persona.
aquells que difumineu el vostre amor en diferents ports, per a sentir-vos estimats, però no presos.
no sereu presos de ningú, però mai estareu al 100% de res.
visquen els valents que expressen els seus sentiments i que criden als quatre vents ...l'estime
als valents que malgrat còrrer el risc de caure en l'abisme del desamor, obrin el seu cor i deixen que els altres juguen amb ell.
....millor 2 mesos d'amor intens que tota una vida de covardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada