L'excusa per aquesta actuació tan excepcional, era un casament. Hem pareix el millor regal que a un li poden fer, bé i als convidats, és clar!
Vaig quedar captivada per la música, amb l'ajuda d'alguna copeta clar... per uns moments vaig oblidar tot el que em preocupava, totes les cabories i em vaig deixar portar per la música en aquest raconet del món, que tan bé m'acolleix sempre que em deixe caure per allí.
Una vegada més la música sabinera torna a mi...
Una vegada més la música sabinera torna a mi...
Y no hay lágrimas que valgan para volver
a meternos en el coche
donde aquella noche en pleno carnaval
te empecé a desnudar.
donde aquella noche en pleno carnaval
te empecé a desnudar.
5 comentaris:
Que no pari, mai, la música!
maiiii!!!!!!!!
petons
petons, petons de kamamuricañí
"El agua apaga el fuego y al ardor lo saños, amor se llama el juego en el ue un par de ciegos juegan a hacerse daño.."
Hola! He trobat el teu bloc casualmen i quan has citat la canço del Sabina he somrist :)
Dic 'hola' i promet tornar a llegir-te!
hola cinderella!!! benvinguda siga qui a casa ve. :-)
Publica un comentari a l'entrada