Com imagine haveu intuït, m'agrada molt escoltar música (en cada post d'aquest bloc en pràctiques he inclòs una cançó). Fa uns dies, va arribar per casualitat, o no, fins la meua llista del spotify aquesta cançó que avui vos propose per escoltar, jo no puc parar de sentir-la i de ballar-la, el disc complet s'ha convertit en la banda sonora del meu mes de maig.
Pertany a l' últim disc titulat "Bed and breakfast" de els amics de les arts, tot un descobriment...
"Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto exprés per convidats".
"Et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable.
Però allà no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una paret al fons imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard. Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.
Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc.
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li: "Ja, però si ara hi vaig i ella no vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero".
Em va convidar a fumar i en un plano-seqüència una frase magistral "Una dona és una dona. No et preocupis, tant se val".
L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.
Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho però no puc."
...com que jo també hi ha coses que vull entendre-les però no puc, com tothom, vos suggereix comprar un pòster d'en Godard a vore si ho clissem tot més clar ? qui sap ?...
5 comentaris:
Hola:no conocia a ese grupo pero lo escuchare a ver que tal.
En cuanto a Godard......no se si te servira de consuelo pero yo tampoco lo acabo de entender.Obviamente no pretendo ser sentencioso sino mas bien reconocer mi ignorancia al respecto y debe ser por ella por lo que el cine de la nouvelle vague se me hace un tanto pesado
Besos
Hola juanjo, jo de nouvelle vague tampoc no en sé massa, però el que hem sembla curiòs i graciós alhora, és que el noi de la cançó li demane pareixer a Godard...irreverent i rebel..
beset
L'altre dia quan parlarem pel telèfon m'anomenares este grup. El vaig buscar i m'agradaren, però a Vicent encara més. Ahir el xicarrón del norte de Alicante i torero de salón los sábados por la mañana, me los volvió a poner. Este matí m'he alçat amb la cançoneta. Ai Jean Luc...Ai Jean Luc vull entendre't pro no puc.
Weenkend em va agradar, em va sorprendre, vaig aprendre... però la Chinoise...quin avorriment!!!
Ai la meua xiqueta!!!!
Besets
...Carmenta estar envoltada dels de signe peixos, que dissabte per el matí es transformen en toreros de saló o germanes tristes o... és el que té.hehehe...
un beset.
Mi' que sou versàtils...
si és que rompéis un roto y hacéis un descosido...i...Aiiii què tindrà la mar?
Bo, me'n vaig a becar un poquitiu. Segurament m'acoste este dissabte per les bambalines, el backstage i el seven floor.
Muas!
Publica un comentari a l'entrada