Salomé.

Des del moment en què Wilde escriu la seva obra el 1896, aquesta esdevé en un d'escàndol. La societat puritana anglesa i els països catòlics europeus es neguen a estrenar semblant escàndol, és per això que ha d'esperar a veure's estrenada a Alemanya, sense cap tipus de prejudici.

És llavors quan Strauss veu la representació i decideix portar el text de Wilde a l'òpera. El tema escabrós, les formes sexuals de la protagonista, l'aprofundiment i mutació d'un tema col.lateral dels Evangelis, són en opinió de Strauss un material sublim per a una obra de fi de segle, per això encarrega les oportunes modificacions a Hugo von Hoffmannsthal, que la facin apta per a la seva estrena.

La societat puritana, en principi, no la va rebre bé, però amb el temps aquesta es va doblegar a la riquesa i categoria musical de l'obra que es constitueix com una de les joies musicals de l'expressionisme alemany.

Amb tot això que vos he explicat podeu pensar, segurament que sí, que la temàtica d'aquesta òpera és interessant, i ho és.

L'altre dia, gràcies a una amiga vaig tenir l'oportunitat de veure-la. He de confessar que aficionada a l'òpera no sóc i que no sabria fer una valoració exhaustiva d'allò que vaig veure. El meu contacte amb el món de l'òpera és recent i breu. La primera vegada em vàren delectar amb el llarguíssim i interminable Parsifal, 

 cinc hores d'òpera per a una analfabeta en aquest camp, és d'admiració, no creus?

(hi ha coses que les fas i no saps ben bé perque o si?).
potser no he encertat amb les eleccions de les primeres òperes (massa per a aficionats), esperaré la pròxima...

Malgrat tot he de dir que allò que més m'agrada d'aquest gènere de música teatral és l'escenografia, a més a  més m'impressiona l'organització de tot plegat. El desplegament de mitjans, els decorats estudiats al mil·límetre, pugen, baixen, giren...i l'impressionat coordinació entre la música de l'orquestra, els cantants amb veus que semblem irreals, els que s'encarreguen dels decorats, els que vesteixen a cadascun dels personatges, vigilant cada detall...cadascuna de les persones que hi participen aconsegueixen aquest espectacle meravellós que malgrat que no sàpigues res d'òpera, ni de la seua història, ni res de res... siguen capaç d'emocionar-te. 

Salomé per escolar....

P.s:  fotos de les litografies modernistes de Audrey Bardsley per a la edició de Salomé de 1907. " Herodías i Salomé" i " Salomé balla la dança del set vels ".