com el flaire d'una flor
suau i dolç
torna a mi,
amb la veu xiuxejant,
actitut d'aquells
no ho tenen tot,
llavors el seu batec
s'iguala amb el meu
com sempre,
i mentres intente
evadir-me, cada vegada
estic més aprop,
prop del desastre,
prop de tu,
prop d'ell,
el cor batega més fort,
tu lluites per quedar-te,
jo per fugir,
i ell per posseir-me.
noséqui.
2 comentaris:
noia, bona "reentré" :)
merci Rafael :-)
Publica un comentari a l'entrada