Torne musicalment al passat, quan l'escoltava una vegada darrere l'altra sense cansar-me de les seues lletres ni de la seua veu trencada i cassallera.
Recorde el meu primer concert, regal d'aniversari d'un gran amic, quina emoció, com una grupie a primera fila...sentit cada moviment i cada vibració, un goig indescriptible.
Pot ser feia anys que no l'escoltava, y ara sé perquè... les seues lletres canalles m'enganxen i moltes m'emocionen, si haguera de triar una de totes no sabria quina....avui em deixaria embolicar per esta.....
"...porque 2 no es igual que 1+1...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada