Les seues pestanyes llargues i negres cauen suaument i tornen a obrir-se, deixant camí als seus grans ulls negres, una i altra vegada, només com ella sap, amb la seua elegància innata. Això la fa especial, baix la carcasa del seu cos, amaga una nineta dèbil, sentimental, enamorada del plaer i de les emocions, però ella s'entesta en amagar-se dins seu, mentres els seus ulls salvatges, amaguen l'entrada a món, al seu món.
la porta esta tancada des de fa un temps, s'ha tornat un lloc inaccesible per als mortals, només hi entren algunes fades de tant en tant per endreçar i "resetetjar".... posant cadascu en el seu lloc...per a què no oblide, per a què recorde, per a què siga feliç.
Ha recorregut moltes terres, a sobreviscut a moltes batalles, els anys l'han feta madurar a cops...
...segueix fent caure les parpelles.... una i altra vegada, ho fa rapidament perquè ningú trobe l'entrada, perquè ningú gose a trucar al seu món, sap el perill que corre si deixa passar els extranys, ho ha fet altres vegades i després costa molt tornar a posar cada cosa al seu lloc, ja li ho diuen les fades...- vés en compte a qui deixes entrar! -
Però elles mateixes saben, que algun dia, en algun temps llunyà...algun espavilat donyet desxifrarà el codi secret, pronunciarà les paraules exactes i obrirà la porta tancada...¿?
3 comentaris:
Quan les ninetes deixen de ser dèbils (però sí sentimentals, enamorades del plaer i de les emocions) segur que valdrà la pena que les parpelles s'òbriguen, segur que no s'amaguen i deixen passar, i segur també que tindran moltes més i millors coses a oferir.
:)
(-:
¿?... i quan això passe l'espera haurà valgut la pena, per que ella haurà aprofitat per buscar-se i re-trobar-se i eixà cerca l'haurà enfortit.
Se sentirà capaç d'oferir-se d'una manera més generosa i de demanar d'una manera més sincera, per que ella haurà aprés que l'única forma d'estimar és estimar de veritat, amb el cor a la mà i la mirada clavada en els ulls del seu donyet.
Publica un comentari a l'entrada