Kavafis deia que l'important era el camí, que fora llarg i ple d'aventures, de coneixences, que el destí era secundari, i així és i així espere.
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!
"Voyage, voyage, eternellemet
nuages en marecages"
4 comentaris:
Endavant, sempre endavant!
¡Ostras! Aquesta cançó. Deu ser dels vuitanta. Bon viatge!
me parece maravillosa la forma tan clara, sencilla y sensible como expresas tus sentimientos
Bon viatge per a tu també, si estàs de vacances. Espero que continuïs compartint a la tornada que, com bé diu el teu amic, compartir dóna gustet!
Un plaer seguir-te...
Eva
Publica un comentari a l'entrada