dijous, 1 de desembre de 2011

...


foto noséqui
Cançó d'amor davant d'un cos nu. 

Et pensaré, perquè només 
el pensament té espera. 
Tu reposes, pur@ en el que és; 
jo constueixo el que era. 

Prop de quin sonmi tinc el ulls, 
que te'm crees més certa? 
Rius i de tu mateixa et culls, 
com una aurora oferta. 

Vindrà el teu cos contra el meu temps, 
el temps des d'on et miro 
i m'atardo en el mots extrems 
amb què intentava dir-ho 

Forma! l'ombra és alta i pregon 
el vent d'amor i dansa; 
t'hi perdré, amb els ulls i el món 
i el cor, que el sol no es cansa. 

                                                                                     Carles Riba

Cap comentari: