ex

Recordar, pensar en el passat, tornar a reviure sensacions que ja has viscut, recordar amb qui reies, amb qui ploraves....tornar al passat, (no m'agrada) recordar qui no et volia, qui no t'ha estimat mai (i ja estima un altre/a), qui et va estimar moltíssim ( i tu no gens), qui et féu passar el millor diumenge, el millor cinema, el millor concert, el millor dinar, el millor sopar, la millor borratxera, el millor..... qui et feia sentir una princes@ de conte, qui l'andròmina de l'andana......(no m'agrada).

Cada moment que vius és millor que l'anterior, perquè és el que estàs vivint, i la resta, tot allò d'abans el que t'ha fet com ara ets.

Hi ha infinitat de records, tots els que ens podem imaginar, tant els somniats com els reals. Tots aquells/es que han passat pel nostre cor, pel nostre llit o simplement pel nostre cap.

Segurament no els oblidarem del tot, sempre estaran en algun raconet del nostre cervell, intentant que els recordem per a no passar per sempre al calaix dels oblidats.

no cal oblidar del tot, ni recordar-ho sovint tampoc.

 escolta'm

bin-jip (3-ferro)

«Surto de casa meva. Mentre estic fora, algú entra a casa meva buida i s'hi instala. Menja el menjar del meu frigorífic, dorm al meu llit, mira el meu televisor. Potser perquè es sent culpable, arregla el meu despertador trencat, renta la roba, ho endreça tot i després desapareix. Com si ningú hagués estat allà ... Un dia va entrar en una casa buida. Sembla que mai hagi estat ningú, així que em despullo, em bany, preparo el menjar, rento la roba, reparo una bàscula de bany i jugo al golf al jardí de la casa. A la casa hi ha una dona desanimada, espantada i ferida, que no surt mai i que plora. Li mostro la meva solitud. Ens entenem sense dir ni una paraula, ens anem sense dir ni una paraula.

Mentre triem una casa en què viure, ens sentim cada vegada més lliures. En el moment en què sembla que la nostra set de llibertat s'ha aplacat, ens quedem atrapats en una casa fosca. Un dels dos es queda en una casa feta de nostàlgia. L'altre aprèn a esdevenir-se en un fantasma per amagar-se en el món de la nostàlgia.

 
Ara que sóc un fantasma, ja no sento desitjos de buscar una casa buida. Ara em sento lliure d'anar a la casa on viu la meva estimada i besar-la. Ningú sap que estic allà.

 

Excepte la persona que m'espera ... Sempre arriba algú per a la persona que espera ... Arriba, segur ... fins per a la persona que espera ... Aquest dia de l'any 2004 (¿2010?), algú obrirà el cadenat que bloqueja la porta i m'alliberarà. Confiaré cegament en aquesta persona i la seguiré on sigui sense que m'importe el que pugui passar ... Cap a una nova destinació ...

 

És difícil saber si el món en què vivim és somni o realitat.»

Kim Ki-duk

divendres... I love it

"...fem un divendres...véns? ....jo sóc divendres..."

no sé

Mirant per la finestra del seu cau el paisatge diari, en aquesta suposada nit màgica, en que els desitjos es compleixen després d'algun rídicul ritus, pensa que és diferent, que res no ha canviat des de que va complir els setze anys.

Ha canviat de ciutat, de casa, de parella... però segueix sentint-se diferent.

Diferent per anar a contracorrent del món, del seu món, però a corrent dels sentiments deixant-se portar pel cor i la passió.

Menudeta i cosmopolita per excel·lència malgrat que freqüenta varietat de medis. Lluitadora incansable per la felicitat, defensora de la improvisació i l'espontaneïtat, fanàtica dels castells enlairats i dels somnis impossibles.

Li agrada volar amb il·lusió per projectes que no tenen futur, per llocs remots i llunyans on qualsevol no et recomanaria.

és diferent,sí, però li agrada.

cap al setembre totes tornaran cap a l'àfrica...ella  (punxa'm)qui sap.