"Mi luna está girando veloz..."(sidonie)

deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat, 

imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon, 

el present està aturat, 

no es mou,

jo sí.

els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,

falta poc per a que tot començe a moure's, 

surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara, 

i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui. 

històries que no canvien...

entre la por i la covardia (post del 5 de març 2010)

No és la primera ni l'última vegada, d'això últim n'estic gairebé segura, que la covardia o la por al fracàs entrebanca la felicitat. 


per què tanta por al risc? a perdre el cap, els papers, la seguretat de controlar cada pas que fem ?


m'agrada la espontaneïtat, el fer allò que et ve de gust i allò que el teu cos et demana, viure el present i no el futur, i molt menys el passat.

Aquells que sigueu covards/es.... 

aquells que no s'atreviu a l'amor sense mesura, a arriscar i a posar tot el vostre entestament en una sola persona.

aquells que difumineu el vostre amor en diferents ports, per a sentir-vos estimats, però no presos.

no sereu presos de ningú, però mai estareu al 100% de res.

visquen els valents que expressen els seus sentiments i que criden als quatre vents ...l'estime

als valents que malgrat còrrer el risc de caure en l'abisme del desamor, obrin el seu cor i deixen que els altres juguen amb ell.

....millor 2 mesos d'amor intens que tota una vida de covardia.

...

foto noséqui

Cançó d'amor davant d'un cos nu. 

Et pensaré, perquè només 

el pensament té espera. 

Tu reposes, pur@ en el que és; 

jo constueixo el que era. 

Prop de quin sonmi tinc el ulls, 

que te'm crees més certa? 

Rius i de tu mateixa et culls, 

com una aurora oferta. 

Vindrà el teu cos contra el meu temps, 

el temps des d'on et miro 

i m'atardo en el mots extrems 

amb què intentava dir-ho 

Forma! l'ombra és alta i pregon 

el vent d'amor i dansa; 

t'hi perdré, amb els ulls i el món 

i el cor, que el sol no es cansa. 

                                                                                     Carles Riba

¿?

" ... NO SOY DE ESTE PLANETA...

...ALGO ASÍ COMO UN SALVAJE...

...PORQUE...

...PREFIERO AMOR, AMAR...

...TAMBIÉN PUDIERA SER...

...QUE ME ESTÉ VOLVIENDO LOC@...

...SI ME FALTA ALGUNA PIEZA...

...Y ASÍ SUCEDE...

...PREFIERO AMOR, AMAR."

Aute.

(selecció noséqui)