és versemblant....?

Alicia és fa un pessic de tant en tant per poder creure que això que li està passant és real , que el país de les meravelles existeix, el barretaire boig, és barretaire i és boig, que els gats apareixen i desapareixen, que els animals parlen, que hi ha regines amb el cap gros i que és capaç de matar bèsties.....

De tant en tant, però molt de tant en tant ens passen coses en la vida que no ens pareixen versemblants, coses que semblaven impossibles i que un dia de sobte esdeven en realitat sense saber ben bé per què.

Llavors començem a creure que ens queden moltes coses per fer... i que tot és possible.

Com deia Alicia: " he perdut el cap?...., si segurament estàs boja...., però saps una cosa?...., totes les bones persones que cónec ho estan...."

tu ho estás?

jo si.

ballem.....?     Deliranza

risc? perill? passió.

"... creo que Emerenc empezó a quererme de verdad a partir de esa época, sin reservas pero con la gravedad casi sombría de quien acepta que el amor implica responsabilidad, entraña riesgos y que, a fin de cuentas es una pasión peligrosa."

 (La Porta , Magda Szabó)

una nit amb Estellés

"...Ones que vénen, mar que s'allunya, tot és ben prop, tot és lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot, s'esmuny...." (vicent andrés estellés)

poseu-me les ulleres

sense nom

Visc en un barri on els súpers tenen portera, on per estacionar el cotxe has de pagar la zona blava i a més a més l’home de la gorreta, que tant amablement t'indica les maniobres precises per a un bon estacionament a canvi d'una pròpina (un bes en la galta si està en el mercat).

Els carrers són estrets , les voreres no mesuren més de cinquanta centímetres d’amplària, no hi ha gairebé contenidors per a reciclar,... la llum dels carrers es tènue i misteriosa, però suficient per il•luminar els grafits, que van canviant dia sí dia també.

Un barri on conviuen el autòctons de tota la vida, els moderns d’ara, els ionquis d’ahir i d' avui, proxenetes , les dones de mala vida i qualsevol tipus de gent que et passa pel cap en aquests moments.

Des de la meua finestra no veig ninguna gran avinguda, ni un gran parc, ni grans edificis dissenyats per grans arquitectes, sols uns balconets amb flors i portes mallorquines, alguna que altra farola que s’encén intermitentment i un patí ple de xiquets.

m’encisa...

Visc en un carrer sense nom on les teues cartes no arribaran mai. Però malgrat tot, m’agrada i no ho canviaria per (res.) o per tot? 

el futur és incert