Quant és?

Moltes vegades ens preguntem el preu de les coses, preu és l'assignació d'un valor monetari numèric a una mercaderia o servei, es fixa mitjançant la llei de la oferta i la demanda .... i no sé quines altres històries que no entendre mai, ni ganes, total acabe pagant-ho igualment.

Però? i les immaterials? quant valen? en aquestes el preu va lligat amb el valor (conjunt de qualitats d'una cosa que la fan estimable) que canvia segons cadascú.

Un petó o una abraçada no val el mateix per a tu, per a mi o per a ell/ella...la vàlua depén de la situació, del moment, de l'època de l'any, de si has tingut un bon dia o no, si has desdejunat bé, si el teu cap t'ha renyat, de si el tren, el bus ha passat a l'hora, o si vas amb el cotxe, si has trobat aparcament a la primera o t'has passat un hora per estacionar-lo, si el gos de la veïna t'ha deixat dormir, si ell/a t'ha telefonat .... de tantes coses... que no sabria anomenar-les  totes.

Jo que em considere consumista (de vegades), m'agrada molt comprar qualsevol cosa, intente cada dia valorar les coses sense preu, aquelles que no podem comprar, eixes que ens fan diferents uns dels altres i alhora ens posa als pobres i als rics en el mateix nivell. Tot no es paga amb diners...

què val més, un sopar en un lloc elegant o un petó que et sorprén mentrestant tu prepares una humil amanida?

què val més, un passeig en un cotxe de luxe o una abraçada llarga i estreta?

què val més, que et regalen un viatge amb tot inclòs o  tenir algú que t'estima mirant-te mentrestant tu dorms en el sofà?

què val més,  un anell de molta vàlua o que et llegeixen un paràgraf d'un llibre que t'agrada molt i et facen sentir especial?

                        què val més.....? què val més......???????.....¿¿¿¿¿

Jo ho tinc quasi clar, encara que la vida també passe la factura de tot allò que no té preu, jo la pagaré amb molt de gust.... quant és?

Viatjar Somniant o Somniar Viatjant?

Situada estratègicament al centre del mar Mediterrani occidental, Sardenya ha estat sempre un port obligatori per a tots els navegants que anaven d'un costat i de l'altre del Mediterrani cercant matèries primeres i noves rutes comercials.

No tinc ninguna intenció de fer rutes comercials ni de cercar matèries primeres....de moment, i sé que és prompte per pensar en les vacances de l'estiu...però se m'ha passat pel cap, tal vegada per un vol barat de la xarxa...?, de viatjar aquest estiu a Sardenya. Malgrat que tenia fixats destinacions diferents per al pròxim viatge com Istambul, les illes Gregues, Berlín...

Aleshores m'he posat a buscar informació sobre aquesta illa... i m'he sorprès, perquè llegint webs de viatges, blocs, comentaris....he descobert una illa que no coneixia, que té una gastronomia encomiable, uns paisatges meravellosos....m'he imaginat amb un cotxe de lloguer creuant l'illa de cap a cap, amb un equipatge mínim, l'estiu, la calor, el sol, les platges verges, bon menjar i... m'ha semblant tant desitjable, que m'han agafat unes ganes boges de fer-me la motxilla i volar fins allí. Tal vegada tot quede en un somni de viatge o qui sap... en un viatge de somni.

Véns? o viatgem amb la ment?

és versemblant....?

Alicia és fa un pessic de tant en tant per poder creure que això que li està passant és real , que el país de les meravelles existeix, el barretaire boig, és barretaire i és boig, que els gats apareixen i desapareixen, que els animals parlen, que hi ha regines amb el cap gros i que és capaç de matar bèsties.....

De tant en tant, però molt de tant en tant ens passen coses en la vida que no ens pareixen versemblants, coses que semblaven impossibles i que un dia de sobte esdeven en realitat sense saber ben bé per què.

Llavors començem a creure que ens queden moltes coses per fer... i que tot és possible.

Com deia Alicia: " he perdut el cap?...., si segurament estàs boja...., però saps una cosa?...., totes les bones persones que cónec ho estan...."

tu ho estás?

jo si.

ballem.....?     Deliranza

risc? perill? passió.

"... creo que Emerenc empezó a quererme de verdad a partir de esa época, sin reservas pero con la gravedad casi sombría de quien acepta que el amor implica responsabilidad, entraña riesgos y que, a fin de cuentas es una pasión peligrosa."

 (La Porta , Magda Szabó)