dimarts, 25 de maig del 2010

mens sana in corpore sano



Mens sana in corpore sano és una dita llatina de Juvenal. El seu significat original és el de la necessitat d'un esperit equilibrat en un cos equilibrat; no és, per tant, el mateix sentit que avui emprem de ment sana en un cos sa.

La frase del poeta Juvenal prové de pregàries que ell feia als déus implorant que li concediren un esperit i un cos equilibrat, perquè pensava que abans de demanar coses banals i passatgeres preferia pregar per una integritat en el seu cos, la seua ment i la seua ánima.

Últimament sota l'influència aliena, aquesta dita em persegueix. La teoria la tinc molt clara, és tant important el cos com la ment. Començant per ací, i suposant, confirmant que m'agrada conrear la ment de tant en tant (no excessivament) amb música, llibres, art....em queda una part d'aquesta dita pendent, el cos.

Ha arribat l'hora de completar la dita de Juvenal, si més no, perquè l'edat apreta i els anys començen a no perdonar, el gimnàs (eixe gran desconegut). Eixe lloc ple de gent suant, agafats a màquines estranyes, amb una tovallola i una botelleta d'aigua mineral, tot un ritual. Un ritual que has d'aprendre per a entrar en aquest joc. Doncs mirant-ho com un joc..., com que a mi jugar m'agrada. que comence la partida.



dilluns, 24 de maig del 2010

si tornes...


Si Tornes
Repetiré el meu nom i el teu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot@, si tornes.


Martí i Pol, Miquel

divendres, 21 de maig del 2010

temps de canvi, moments d'incertesa...


Temps de canvis, moments d'incertesa.

Cal suposar que després d'un canvi (no parle del climátic, és clar) sempre hi ha amagada alguna cosa millor, a mig camí entre la felicitat i l'esperança.

Suposem que senzillament el fet d'experimentar un canvi, fa que el nostre cos, una vegada passat el període de por al canvi i la incertesa de no saber on ens durà tot plegat, segregue unes substàncies en la ment, que ens provoquen una sensació de millora general, transmetent il.lusió,(imatge o representació enganyosa de la realitat provocada per la imaginació o per una interpretació errònia), fantasia, miratge... i ens donen forçes per continuar.

però tot açò, només és un supòsit....


dilluns, 17 de maig del 2010

sense veu



De nit, obscuritat, només els focus que il·luminen l'escenari, el del saxo, el baix, el guitarra, el bateria, el cantant...(umm)... la música en directe.

Allà baix, la gent apretada cantant, la cançó que més t'agrada, la que menys, aquella que et recorda algú, aquella que no et recorda res...,  amb les cerveses en les mans, uns botant, altres ballant amb els braços enlaire... el flaire característic que ensumes d'aquell que està dues fileres més avant que tu i et fa sentir tan bé.
Els amics, les rialles... els concerts i jo sense veu un altre cop.  

rock and roll (punxa'm)