la trobarà?

Era un lloc rebuscat on quedaren, les indicacions del google maps no eren massa exactes i el" tom tom" s'havia equivocat varies vegades.

Arribava tard a la cita, tantes hores canviat i bescanviat-se de roba l'havien feta tardar, però finalment havia aconseguit la millor de les combinacions que el seu armari permitia, no podia estar més bonica. això mateix va pensar ell en veure-la entrar per la porta, era la dona dels seus somnis. 

El petit i encisador restaurant del centre la millor elecció,  espai acollidor, amagat de les mirades, silenciós, d'una elegància equilibrada, de somni. La conversa entre plats dolçament preparants, i els detalls ben cuidats de sabors indescriptibles es faria curta i infinita alhora, un flaire d'alegria omplia l'estança, absorts pels plaers del menjar, assaboriren ànsiosament cada petó, paladejaren dolçament cada abraçada, degustaren suaument cada carícia ....


Els seus ulls s'obriren plens de goig i il.lusió.... era ja de dia, tot estava com la nit abans, en la tauleta, el rellotge, el mòbil i tota la pila de llibres per llegir. Feia un bon dia, el sol enlluernava l'habitació obrint-se camí entre la cortina i la finestra, llavors va recordar la cita de la nit anterior, la cita perfecta, la xica perfecta, el restaurant perfecte... res no va anar malament.... i va donar mitja volta per seguir dormint una horeta més... la tornaria a trobar o ja hauria despertat també?

perquè trobar o buscar en un somni 
és bonic, però només és un somni.
somniar despert@
també...
... deixar de somniar mata.
somnia i viu 
millor viu i somnia.


noséqui

la "neuro" d'urgència

Desfici mental,  pensaments amuntegats en columnes infinites esperant per a ser redirigits al department neuronal correcte. Així passen el temps, xarrant de les seues coses, escoltant el problema de cadascun, fent moviments afirmatius monòtons amb el cap i pensant que ell és molt més important que aquell que li parla, el seu problema és molt més gros, tot i que venen de sensacions diferents, tots han arribat a la secció pensaments per resoldre. 
Alguns no és la primera vegada que passen per allí, són reincidents, eixos sempre són més díficils de digerir, venen en un volant que duu l'etiqueta: "solucionar urgentment, perill de contagi de melangia." 

Sort de la "neuro" d'urgència, és tota una professional, injecció d'oblit amb reducció de valeriana, unes píndoles d'alegria cada vuit hores, una culleradeta de xarop d'esperança cada dia i una terapia musical cada cap de setmana.

"...Cada error en cada intersección ..no es un paso atrás, es un paso más.Cada curva en cada borrador ..no es un paso atrás, es un paso más..."

i amb el somriure la revolta

M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner@
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.


I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.


I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,

i en el desig el risc valent.

L’amor un pas per descobrir-me molt més,

així t’espero i així em tens.

swing time again 2

"El swing no es sólo un estilo de jazz o una forma precisa de manejar el palo de golf, sino un don del alma, cuya gracia no se adquiere a ningún precio. Se tiene o no se tiene. Swing significa oscilar, balancearse, mecer, blandir, hacer girar: son acepciones del verbo que se refieren a un movimiento armónico, que va de dentro a fuera del cuerpo hasta convertirse en aura. Las personas privilegiadas que tienen swing lo transfieren sin darse cuenta a cualquier acto cotidiano de su vida con una especie de ondulación espiritual. El swing se manifiesta al caminar, al sentarse o levantarse del sillón, al dar la mano a un amable desconocido, al llamar al camarero, al contar una historia a los amigos en la sobremesa sirviendo al mismo tiempo el vino, al agradecer con una sonrisa irónica un elogio merecido, al firmar un talón con o sin fondos, al mirar a los ojos con una intensidad medida al chico o a la chica que te gusta en la esquina de la barra, al acercar la copa a los labios, al hacer el amor, al desperezarse por la mañana, al echar media galleta al perro, al bostezar. 

El swing va más allá de la armonía corporal, del encanto personal no aprendido en ninguna escuela. El swing también es una forma de encajar con elegancia los golpes bajos que da la vida y de volver al anonimato después de un gran éxito: en este sentido tiene una conexión íntima con la moral laica o la fortaleza de espíritu. Quien tiene la gracia del swing aplica esta fórmula ondulante, oscilante, balanceante para salir indemne de cualquier infortunio, obligándolo a girar suavemente sobre si mismo hasta controlarlo por completo. Algunos placeres tienen swing, otros no. La melancolía tiene swing, la molicie también; en cambio, ningún cabreo lo tiene. Fumar ha dejado de tener swing y tampoco lo tiene el dar lecciones apuntándote con el dedo. Tienen swing algunos pases de Zidànne, el Ferrari de Schumacher en las curvas, el ritmo de ciertos cuentos de Borges, el triple salto mortal de los acróbatas, el andar fluyente de algunas mujeres y la elasticidad del guepardo ante la presa. Es muy difícil encontrar swing en los políticos. Kennedy alcanzó el nivel de seducción requerido, pero a mi juicio el rey del swing, moral, físico y espiritual es Mandela, sin ninguna duda. Ante cualquier ser que uno se tropiece en la vida bastará un sólo movimiento para descubrir si ha sido elegido por los dioses. Un estilo de cruzar las piernas, una forma de tener la copa en la mano. Todo es blues, todo es jazz. Algún silencio es swing."

MANUEL VICENT 25/07/2004