 |
| foto noséqui |
Cançó d'amor davant d'un cos nu.
Et pensaré, perquè només
el pensament té espera.
Tu reposes, pur@ en el que és;
jo constueixo el que era.
Prop de quin sonmi tinc el ulls,
que te'm crees més certa?
Rius i de tu mateixa et culls,
com una aurora oferta.
Vindrà el teu cos contra el meu temps,
el temps des d'on et miro
i m'atardo en el mots extrems
amb què intentava dir-ho
Forma! l'ombra és alta i pregon
el vent d'amor i dansa;
t'hi perdré, amb els ulls i el món
i el cor, que el sol no es cansa.
Carles Riba
